L'endemà del dissabte

El 29 de març –el dia de la vaga gene­ral– algú truca a la porta. Obro i al replà trobo un home d'uns vint-i-força anys, amb ulle­res i barba i una car­peta a la mà. Sense iden­ti­fi­car-se ni pre­gun­tar-me si m'interessa el que ven, es posa a ven­dre-m'ho mit­jançant una tira­llonga d'expli­ca­ci­ons esco­pi­des a ritme de sub­fu­sell Uzi. Trigo una mica a com­pren­dre que vol que jo deixi de ser cli­ent de Gas Natu­ral Fenosa i que comenci a ser cli­ent d'Endesa. Un cop acla­rit això, em canta xifra rere xifra per demos­trar que aquest canvi em seria econòmica­ment avan­tatjós, al·legant –i això sí que no ho acabo d'enten­dre– que Endesa és més barata perquè és cata­lana i Fenosa més cara perquè fac­tu­ren des de Galícia. En aca­bat, em pre­gunta si vull can­viar de sub­mi­nis­tra­dor elèctric ara mateix. Li dic que pre­fe­ri­ria que m'enviés la infor­mació per­ti­nent via cor­reu electrònic. Em res­pon, com si sentís ploure, que tor­narà demà a la mateixa hora. Com que no vull més visi­tes per­so­nals d'aquest tipus, li dic que no cal, ja que, de fet, no vull can­viar de com­pa­nyia. De cop, visi­ble­ment enfa­dat, m'etziba a crits: “Tu mateix, si vols pagar més diners, és pro­blema teu!”

Com que pateixo d'un esprit d'esca­lier crònic (és a dir, mai no reac­ci­ono en el moment que cal fer-ho) tanco la porta en silenci però poc després se m'ocorre enviar una piu­lada sobre aquesta experiència no del tot agra­da­ble. Tot seguit m'arriba, d'arreu del país, una desena llarga d'històries tui­te­ja­des sobre cli­ents enta­ba­nats i com­por­ta­ments molt agres­sius per part de vene­dors ambu­lants d'Endesa i d'altres empre­ses sem­blants; un fins i tot va insul­tar una cli­enta en potència tot escri­vint gra­fits a la paret i a la bústia.

Com és que en una època en què gai­rebé tot­hom té diver­ses com­bi­na­ci­ons de Twit­ter i Face­book i email i What­sapp i Tumblr i vés a saber què més (i en què la mateixa venda per telèfon s'ha tor­nat arcaica) encara hi ha vene­dors físics que van de porta en porta? Ha de ser, a més, una feina dura, ja que –jus­ta­ment perquè són crònica­ment anacrònics–no deuen cap­tar gai­res cli­ents nous; d'aquí, suposo, la seva agres­si­vi­tat sovint simi­esca. Ara bé, si les seves con­di­ci­ons labo­rals no són com cal, sem­pre poden fer vaga. I no només durant un dia. Ben mirat, la podrien fer tot l'any. I l'any que ve, i l'altre...