Fum i fums

Pensava dedicar la columna a una altra cosa, però m'és impossible tancar els ulls davant del que ha passat a Barcelona i les cortines de fum del conseller d'Interior. Si no vigila, Felip Puig es pot convertir en un nou Bono, tant per la fantasia com pel to abarrocat de les seves declaracions, que potser els responsables del govern haurien de valorar. Puig ha insistit que s'ha d'aïllar els violents i els qui els emparen i lamenta l'actual connivència intel·lectual i la simpatia que alguns polítics, professors universitaris, acadèmics i mitjans senten per la protesta violenta. No se sap de què parla, però intentar comparar la nostra situació amb la kale borroka basca és una insensatesa tan gran com la utilització de material antiavalots per part dels Mossos. Què passarà quan mori algú a causa dels trets? Qui té connivència amb qui? Deixi, senyor Puig, que cadascú compleixi la seva obligació i vostè miri que la policia faci millor la seva feina.

Les declaracions diàries del conseller no beneficien gens la convivència. A què es refereix quan parlar de crear webs de delació? Vol convertir la població en policies? Sembla que el sentit comú hagi desaparegut quan s'invoquen aquestes operacions, que no sé si són constitucionals. Tampoc quan es pressiona el poder judicial transgredint els límits en la independència dels poders. També ha dit que “el nostre sistema de seguretat no acaba sent prou dissuasiu, no fa por”. El sistema de seguretat no ha de fer por sinó que ha de servir per instaurar el respecte i el civisme. Potser divaga per contrarestar les crítiques que li haurien de caure per no saber garantir la seguretat a la ciutat i alhora per no frenar que es dispari indiscriminadament contra els ciutadans. Cada cop que hi ha aldarulls, algú en surt greument ferit. Qui farà recuperar els ulls als nois que els han perdut per les pilotes de goma? Alguns del seu propi partit comencen a parlar de despropòsits. Senyor Puig: faci bé la seva feina i no digui als altres com han de fer la seva.