Resurrecció o mort

Oh!, vivim en un temps –i no parlo específica­ment de la set­mana que fina­litza demà– i un país –i no con­creto fron­te­res– en què la con­junció dis­jun­tiva o pren cada dia que passa més força, o és que s'ha posat de moda per impo­sició mediàtica, com si la vida fos un con­curs per­ma­nent sense solta ni volta. Tal vegada és avui mateix quan se'ns fa més pre­sent, per cre­en­ces, per tra­dició, per gas­tro­no­mia fami­liar... Tot el calen­dari litúrgic i voca­ci­o­nal (i vaca­ci­o­nal) del qual estem sor­tint dei­xa­ria de tenir sen­tit si entre la dico­to­mia (l'elecció) plan­te­jada en el títol d'aquesta humil peça els pri­mer cris­ti­ans hagues­sin triat, fa dos mil anys, la segona opció: la mort. No va ser així, gràcies a Déu, i això ens hau­ria de donar (a cre­ients i no cre­ients) prou espe­ran­ces per con­ti­nuar pre­gant per l'opció opti­mista. Tot podria tor­nar a reco­mençar, a renéixer, a rein­ven­tar-se, i –mal­grat els pes­si­mis­tes– rees­criure el futur de dife­rent manera, pot­ser (també) amb línies tor­tes –som humans– però amb un nou text, més intel·ligi­ble per a tot­hom, més cari­ta­tiu, més soli­dari, més aus­ter, més ale­gre. La història està far­cida de moments estel·lars i fra­ses cèlebres que han arra­co­nat la con­junció copu­la­tiva i per plan­te­jar-nos la tria com a única sor­tida pos­si­ble, el blanc o el negre: Bar­rabàs o Jesús en va ser una. Després vin­dria tota la resta i el “jo em rento les mans” pro­nun­ciat des del poder i imi­tat fins a l'exte­nu­ació pel poble, pels segles dels segles, mal­grat els des­me­mo­ri­ats. Els inno­cents moti­vats per l'actu­a­li­tat del món glo­cal, des­car­ta­des les copu­la­ti­ves, tenen un bon gra­pat de dis­jun­ti­ves per resol­dre. Soli­ta­ris o soli­da­ris. Des­do­bla­ment de l'N-II o gratuïtat de l'AP-7. Soci­a­lisme o barbàrie. Tren con­ven­ci­o­nal o TAV. Bru­nyols nos­trats o bolli-caos amb Guin­dos. Públic (capi­tal) o pri­vat (finan­cer). Estació pro­vi­si­o­nal o la infi­nita anda­nada. Mari­ano Rajoy o el Mario d'Alaska. Reta­lla­des o tire­tes. Cunyada del con­se­ller o cosina de rics. Guerra o pau. Mona d'ous durs o Bob Esponja de xoco­lata. Colom i Cer­van­tes, cata­lans o espa­nyols. Reforma labo­ral o tre­ball dig­na­ment repar­tit. Euro­ve­gas o Euro­ver­gues. Fumar car o cor fumat. Justícia o cor­rupció. Lega­li­tat o ale­ga­li­tat o il·lega­li­tat. Jut­jar els res­pon­sa­bles o silenci còmplice. Des­no­na­ments o amnis­tia hipo­tecària. Dret de reunió o lluita con­tra el van­da­lisme. Avis res­pec­tats o pre­ju­bi­la­ci­ons de luxe. Totxo o erra-més-de-més-i. Con­tenció de la des­pesa o inter­venció dels mer­cats. Plou o fa sol o les brui­xes... ens pen­ti­nen.