Pena de mort i abolició

Quan al 1977 Amnistia Internacional va iniciar una campanya contra la pena de mort, només hi havia 16 països que l'haguessin abolit. Transcorreguts 35 anys, en són 96 els que l'han proscrit totalment. Altres 9 països l'han abolit per als delictes comuns, mentre que n'hi ha 34 que a la pràctica són abolicionistes perquè no l'exerceixen. Dades reconfortants només fins a cert punt, atès que encara hi ha 58 estats en què està vigent, entre ells alguns dels capdavanters com els EUA, Japó o la Xina.

A Europa, l'únic país que manté la pena capital és Bielorússia, la qual cosa el fa objecte de censura per part de la UE. A l'altra banda del món, les autoritats japoneses continuen les execucions, emparant-se en una enquesta del propi govern segons la qual el 85% de la població hi està a favor. A la Xina ni tan sols ho pregunten, i als EUA hi ha estats que l'han desterrada mentre que en altres hi és present.

Quins poden ser els raonaments que porten la gent a legitimar un assassinat? Potser confien que serveixi d'escarment a nivell general; tal vegada entronitzen la venjança com una forma de justícia. En el primer supòsit, la pràctica fa patent que la pena de mort no actua com a dissuasiu. Només cal tenir en compte els tirotejos mortals que sovint sacsegen els EUA per entendre que l'amenaça de ser executats no atura els criminals.

Quant a la segona conjectura, es requereix fe en la infal·libilitat humana per abonar que a una persona se li apliqui la pena capital. Quants errors no es deuen haver comès condemnant innocents!... Res no hi ha més irreversible que la mort, conclusió que fa demanar-nos si aquells que donen l'ordre d'execució es creuen tan infal·libles per no sentir penediment. I el mateix val per als que diuen en una enquesta que estan d'acord que l'Estat faci allò que en altres castiga.

La batalla per eradicar la pena de mort segueix, i cada abandó és el triomf de la civilització sobre la barbàrie.