Legionaris

AMataró i a les xarxes socials s'ha aixecat aquests dies una petita polèmica al voltant de la desfilada d'un grup d'exlegionaris a toc de corneta i amb el fusell a la mà en una de les processons de la Setmana Santa local. Per internet corren alguns vídeos del moment i pel que es veu no sembla pas que la presència dels peculiars exsoldats despertés gaire animadversió. Més aviat la gent s'ho mira com una part més de l'espectacle de la processó, fins i tot quan canten el Somos novios de la muerte, himne de rotundes reminiscències franquistes. Els organitzadors diuen que els van convidar perquè aportessin “lluïment” a la processó i que en cap moment van intuir el rebombori que s'ha aixecat. Tot plegat potser és perquè legionaris i processons de Setmana Santa són un concepte que devem tenir integrat d'alguna manera en el nostre imaginari col·lectiu de tant que els hem vist sovint per la tele al costat de vestes, santcristos i soldats romans. Això sí que és crosta nacionalista, que deia en Ferran. Però ben espanyolista i franquista. Restes ben sòlides del pòsit deixat durant més de quaranta anys per un règim a qui les processons i les desfilades agradaven molt. No ho oblidem.