Opinió

L'Estat no és com el porc

Estan prioritzant preservar aquelles parts de l'Estat menys aprofitables pels interessos populars i de Catalunya i altres nacions perifèriques

Vivim un moment d'acce­le­ració històrica. La crisi glo­bal, que de moment afecta sobre­tot Europa, qüesti­ona en aquest con­ti­nent tant el model de democràcia for­mal, amb uns par­tits i estats que han per­dut les reg­nes de l'eco­no­mia, com el con­tin­gut de l'estat del benes­tar. Però no tot Europa ho està vivint de la mateixa manera. Els petits i mit­jans estats s'han sabut adap­tar, majo­ritària­ment, als can­vis acce­le­rats. Molts escan­di­naus fa anys que van fer refor­mes al seu model d'estat del benes­tar, allu­nyant-se del model de cli­en­te­lisme i de ciu­ta­da­nia irres­pon­sa­ble que els feia invi­a­bles. I van adreçar els seus esforços labo­rals, no cap al totxo i sec­tors de poc valor, sinó cap a la inno­vació tec­nològica i de ser­veis. Amb alguns ensurts com a Islàndia i Irlanda, les seves soci­e­tats civils molt més a prop de les ins­ti­tu­ci­ons polítiques per mor de l'homo­geneïtat naci­o­nal, es per­me­ten reac­ci­o­nar i refer-se des de la siner­gia que dóna com­par­tir pàtria i civisme.

Espa­nya, en canvi, és el para­digma dels estats dino­sau­res, incapaços d'adap­tació al canvi climàtic. Situ­ats en aquest Sud de tra­di­ci­ons roma­nes i napoleòniques, for­mant part del tri­an­gle jacobí Roma, París, Madrid. I amb un pre­do­mini en els llocs de decisió, a Madrid, d'una casta d'alt fun­ci­o­na­riat, de l'oli­gar­quia finan­cera, dels diri­gents d'empre­ses de ser­veis expúbli­ques o con­ces­sionàries, lluny dels ter­ri­to­ris que aguan­ten l'eco­no­mia pro­duc­tiva indus­trial, turística i de ser­veis de mer­cat: bàsica­ment l'eix de l'Ebre i l'eix medi­ter­rani. Pit­jor doncs, estruc­tu­ral­ment, que Itàlia, on el Nord empre­sa­rial encara mana, o que França, on París ho és tot, però capaç de des­con­cen­trar pols indus­tri­als.

Lla­vors, les apel·laci­ons d'Europa i els mer­cats a la cúpula diri­gent espa­nyola a refor­mar van des­ti­na­des al fracàs, perquè els prin­ci­pals sacri­fi­cis s'impo­sen en aquells àmbits que afec­ten les clas­ses popu­lars reduint la seva capa­ci­tat de con­sum, i els trac­tors de la inno­vació cre­a­dora d'ocu­pació, siguin l'edu­cació i la recerca, siguin els ter­ri­to­ris efi­ci­ents com Cata­lu­nya, a prop de l'asfíxia. I no els enor­mes sec­tors impro­duc­tius de l'Estat.

Així doncs, les reta­lla­des a l'Estat, a Espa­nya es pro­du­ei­xen en els llocs pro­duc­tius, men­tre es man­te­nen intac­tes el nom­bre de fun­ci­o­na­ris i minis­te­ris inútils després de la des­cen­tra­lit­zació (pot­ser per això volen tor­nar a recen­tra­lit­zar: perquè els fun­ci­o­na­ris del PP i del PSOE a Madrid es garan­tei­xin la feina, en con­tra dels seus col·legues que pre­do­mi­nen a la majo­ria d'auto­no­mies). No es toquen les obres faraòniques com sí que ho van fer Ale­ma­nya i Por­tu­gal: és el cas dels AVE enlloc. No supri­mei­xen províncies i dipu­ta­ci­ons com va fer Itàlia. No repar­tei­xen l'escas­se­tat de recur­sos des­ti­nats a sotra­gue­jar l'eco­no­mia pro­duc­tiva en pro­moure els excel·lents, sinó que con­ti­nuen pri­o­rit­zant la repar­ti­dora. I ho fan en plena decadència moral del règim de la Tran­sició, amb la seva clau de volta monàrquica des­pres­ti­gi­ada i amb el cop moral de la naci­o­na­lit­zació argen­tina que tira per terra la imatge resi­dual d'influència inter­na­ci­o­nal espa­nyola.

Per tant, estem davant d'una cruel rea­li­tat. En una Espa­nya a la cua dels dino­sau­res euro­peus, el con­glo­me­rat PP-PSOE a Madrid està sacri­fi­cant el crei­xe­ment a la ver­te­bració –antes hun­dida que des­ver­te­brada–. Està sacri­fi­cant l'estat del benes­tar a favor de la per­vivència de l'estat abso­lut i dels seus apa­rells de con­trol. Per això, que no ens vin­guin amb històries. Han fet una opció naci­o­nal –Espa­nya– i de classe –l'oli­gar­quia-. Per això estan pri­o­rit­zant pre­ser­var aque­lles parts de l'Estat menys apro­fi­ta­bles pels interes­sos popu­lars i de Cata­lu­nya i altres naci­ons perifèriques. I és per això que cons­ta­tem que l'Estat no és com el porc, del qual s'apro­fita tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.