Addictes al bisturí

Intento con­tra­res­tar la meva desin­for­mació crònica sobre actors, models, espor­tis­tes i gent de l'espec­ta­cle amb la lec­tura al metge d'una aques­tes revis­tes bui­des, de fotos gros­ses i gent apa­rent­ment banal. Abans, a la sala d'espera acos­tu­ma­ven a tenir revis­tes com Jano, històriques o d'actu­a­li­tat política. No sé si és el cer­vell dels met­ges o el dels seus paci­ents el que s'ha fos, però el nivell mitjà de les revis­tes actu­als que em trobo allà resulta difícil de qua­li­fi­car. Em sap greu que tants talents que han pas­sat per les facul­tats de peri­o­disme aca­bin per­pe­trant aquest tipus d'ano­ma­lies intel·lec­tu­als, o pot­ser cal veure en tota aquesta mor­ra­lla el millor retrat de la nos­tra soci­e­tat.

En fi, el tema de por­tada de la revista és Bis­turí perquè sí i té com a objec­tiu pre­gun­tar-se per què s'ope­ren les noies maques. El repor­tatge Espe­cial cirur­gia uneix una foto antiga (on la guapa en qüestió no està espe­ci­al­ment guapa) al cos­tat d'una altra, amb la guapa ja ope­rada. Després del nom de les gua­pes, entre parènte­sis, sem­pre hi figura l'edat de la noia. En els des­ta­cats –bàsica­ment el gruix lite­rari de l'arti­cle– es fan comen­ta­ris sobre rinoplàsties, retocs a les par­pe­lles, aug­ment de pit, tones de Botox per repri­mir les arru­gues i altres sub­ti­le­ses com ara “cor­recció d'ore­lles”, que segons el comen­ta­rista poden ser­vir per evi­tar com­ple­xos que puguin impe­dir que tri­om­fin, encara més, en les seves car­re­res.

El resul­tat és que les ope­ra­ci­ons per esmo­lar els trets faci­als o aug­men­tar pec­to­rals fan que totes aques­tes artis­tes s'assem­blin, com si for­mes­sin part d'una mateixa tribu. Els antropòlegs del futur, que estudiïn els homínids de la nos­tra època, ho podran cons­ta­tar.