Sempre rep la cultura

Deu ser pura coin­cidència, però demà és Sant Jordi i m'han arri­bat diver­sos cor­reus i tru­ca­des telefòniques que em par­len del tema cul­tu­ral. Sem­pre m'ha pre­o­cu­pat molt que en moments de crisi la cul­tura sigui la pri­mera que rep. Ho he vis­cut en la meva pròpia carn. Durant una bona colla d'anys vaig por­tar a terme un ser­vei periodístic per aju­dar a pobles petits a fer la seva revista. Puc dir amb tota sin­ce­ri­tat que va ser un autèntic ser­vei, perquè m'hi vaig fer més savi que ric. El meu asses­sor fis­cal –queda bé aquest nom– em deia que d'escriure pot­ser sí que en sabia però el que és de números, res de res. Però anem al gra. La major part de les revis­tes les feia per a ajun­ta­ments. La veri­tat és que en tinc un record mera­vellós. Cada nova revista que sor­tia al car­rer era per a mi un motiu de satis­facció. Dei­xeu-me fer-vos una con­fidència, a l'Empordà hi ha un poble de 125 habi­tants, Tor, que aquest any traurà el número 18 de la revista Tor de Dret. Vol dir que fa 18 anys que, per la festa major, surt pun­tu­al­ment per expli­car coses, recor­dar història, resu­mir les acti­vi­tats que es fan al llarg de l'any, que són mol­tes, gràcies a la par­ti­ci­pació de molta gent, del mateix poble i de gent que ha esco­llit Tor com a segona residència. Tor­nem a aga­far el fil. El que més greu em sabia era que, quan un ajun­ta­ment tenia pro­ble­mes econòmics, al pri­mer que li tocava el rebre era la revista i la cul­tura en gene­ral.

Sobre aquest tema, he rebut un escrit de Pere Juhé, de l'Escala, a l'Alt Empordà, en què em comu­nica que la revista local L'Esca­lenc està pas­sant per seri­o­ses difi­cul­tats econòmiques i que des del gener ha pas­sat de sor­tir cada mes, com ho havia fet durant 30 anys, a fer-ho cada dos. M'envia una carta, escrita per un grup de per­so­nes pre­o­cu­pa­des per aquest fet, perquè surti al diari. Amb molt de gust, sor­tirà. Conec L'Esca­lenc des que va aparèixer i la notícia m'ha sabut greu. El que dèiem, quan hi ha crisi rep la cul­tura. La gent es dóna de baixa de les subs­crip­ci­ons i, mal­grat que les col·labo­ra­ci­ons són gratuïtes, els números no sur­ten. Apro­fito per fer una crida als esca­lencs: si la revista ha de can­viar coses, es fa, però forma part de la vida del poble, igual que la ràdio i la tele­visió, i no es pot per­dre.

Sense dei­xar el tema de la cul­tura, m'ha tru­cat Edu­ard Sànchez, de Sant Car­les de la Ràpita, per comen­tar-me l'arti­cle que el dia 8 d'abril va escriure Manuel Cuyàs titu­lat “La resur­recció de Joan Sales”, i que li va fer pen­sar que el mes d'agost vinent farà 60 anys que l'escrip­tor Sebastià Juan Arbó va escriure una bio­gra­fia de Jacint Ver­da­guer. Ho he pas­sat als res­pon­sa­bles de Cul­tura perquè estudiïn el tema i, si els sem­bla interes­sant, en par­lin. Haig d'agrair a l'Edu­ard el sug­ge­ri­ment.

Els lec­tors de les comar­ques giro­ni­nes hem gua­nyat, amb el casa­ment d'El Punt i l'Avui, aquest suple­ment que abans només podien lle­gir els de l'Avui.

Dies enrere, en una reunió, un per­so­natge impor­tant de Girona va pre­gun­tar si hi havia algú que llegís aquest suple­ment perquè a ell no li deia res. Veri­ta­ble­ment hi deu haver poca gent que lle­geix totes les sec­ci­ons d'un diari, i som cons­ci­ents que con­cre­ta­ment aquest suple­ment, Cul­tura, és lle­git per una mino­ria, com segu­ra­ment els esports o els suc­ces­sos.

Però diu molt a favor del nos­tre diari tenir un suple­ment d'aquest nivell. Espe­rem que la situ­ació econòmica no el faci des­a­parèixer.