Campanya

¿Se'n recorden, d'aquella famosa portada d'un diari de Madrid, aquella que assegurava amb to apocalíptic que Espanya tenia un problema que s'anomenava Catalunya? D'altres van secundar a mitges la facècia, perquè ja se sap que el perill català sempre fa vendre diaris i genera audiència. És tan agraït això de tenir un gran enemic, i més encara si el tenim a casa! Perquè així sempre pot tapar els nostres errors. Ah, si no fos pels catalans, quin país seria Espanya! Jo sempre m'he dit que si tan clar ho tenen, la solució és molt fàcil. Però no: una cosa és que siguin demagogs i una altra ben diferent que siguin imbècils. I per molt que la vaca estigui exhausta, saben perfectament que encara la poden munyir més.

En dies passats vam estar molt distrets amb dos fets que gairebé van coincidir en el temps: l'accident regi i l'expropiació de les accions de Repsol, i només les seves, a YPF. Ja van veure com es va posar la premsa que sovint té Catalunya com a objectiu a batre. Totes demanaven una inútil acció exemplar. Inútil perquè si la senyora Cristina de Kirchner s'ha torejat empreses dels Estats Units, què no farà amb les d'Espanya.

Bé, el cas és que jo estic a favor d'aquestes campanyes. No perquè m'agradi que els opinadors es dediquin a carregar contra el rei ni contra l'Argentina, sinó per una raó molt més pràctica: mentre estan distrets amb aquests afers ens deixen tranquils a nosaltres, els catalans. Catalunya havia deixat de ser el gran problema d'Espanya.

O per dir-ho amb altres paraules, i com a resum, és cert que Espanya té un gran problema: Espanya.