Grans misteris

Els qui lle­gim més d'un dels dia­ris que es publi­quen a Madrid, veiem que estan immer­sos en una impla­ca­ble guerra en què, pel que sem­bla, tot s'hi val. Espe­ci­al­ment durs són els com­bats entre El Mundo i El País, que tenen dues mane­res opo­sa­des de con­ce­bre la infor­mació, i, evi­dent­ment, el res­pecte degut al rival. Aquest pròleg, d'altra banda obvi, però que ens situa, té a veure amb el tema que ara trac­taré. No gaire després dels sag­nants atemp­tats de l'11 de març del 2004 en diver­sos trens de roda­lies de Madrid, El Mundo va llançar la teo­ria d'una cons­pi­ració. Va pas­sar el temps, es van pro­duir deten­ci­ons, hi va haver el suïcidi col·lec­tiu d'alguns impli­cats en el cas i, final­ment, es va cele­brar el judici i es van dic­tar sentències. Han pas­sat cinc anys, i El Mundo, si bé amb menys freqüència, obse­quia de tant en tant els seus lec­tors amb nove­tats sobre l'esmen­tada cons­pi­ració. Pedro J. Ramírez, el seu direc­tor, va pro­nun­ciar no fa gaire una con­ferència, que el diari que governa va repro­duir ínte­gra­ment l'endemà, amb el títol (a la manera d'Émile Zola) Yo acuso. Ramírez acu­sava poli­cies, guàrdies civils, foren­ses, fis­cals i jut­ges d'haver ordit un ominós entra­mat per silen­ciar l'autèntica natu­ra­lesa d'aquell tre­mend crim en què, recor­dem-ho, van morir 191 per­so­nes. I jo pre­gunto, si és tan evi­dent l'existència d'una cons­pi­ració, si hi ha tants poli­cies i mem­bres de la magis­tra­tura impli­cats, per què només en parla El Mundo? Per què no se n'ha fet ressò cap altre mitjà, cap diari, cap cadena de tele­visió, cap emis­sora de ràdio? Com pot ser que allò que es pre­senta gai­rebé com un crim d'estat (quan es parla dels autors intel·lec­tu­als, es deixa entre­veure que el PSOE hi podria ser pel mig), no interessi ningú? Però, sobre­tot, com és que cap col·lec­tiu de les for­ces de segu­re­tat de l'Estat, de la judi­ca­tura, del mateix PSOE, no ha pre­sen­tat cap denúncia con­tra El Mundo i Pedro J. Ramírez per difa­mació? I és que el llarguíssim Yo acuso d'aquest peri­o­dista estre­lla no dei­xava ni una canya dreta. Quins mis­te­ris, els de Madrid!