Més hores i més alumnes
Quin impacte tindrà a Catalunya el darrer pla del ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, que pretén estalviar en educació 3.000 milions d'euros? Concretament a les nostres escoles i instituts, què pot representar incrementar el nombre d'alumnes per aula (que pot passar a primària de 25 a 30 i a secundària de 30 a 35) i el nombre d'hores de classe del professorat (fins a 25 hores setmanals a primària i fins a 20 a secundària)? La consellera Irene Rigau ha anunciat que a Catalunya l'augment de la ràtio no serà automàtica en tots els centres, sinó que es tindran en compte les característiques socioeconòmiques i les necessitats educatives dels alumnes, així com els espais de les aules. Més enllà del debat sobre la possible invasió de competències estatutàries, aquestes mesures recauen sobre un sistema ja molt tens pels ajustaments aplicats a casa nostra. Per tant, torna a ploure sobre mullat.
L'objectiu principal que teníem fixat era reduir significativament el fracàs escolar, situat en uns percentatges del tot inacceptables, tant des del punt de vista pedagògic com social i econòmic. Aquest fracàs reverteix en els baixos índexs de productivitat del país ja que tenim molts joves sense cap titulació bàsica, la qual cosa els aboca a l'atur i a la manca d'expectatives vitals. Justament, en temps de crisi, allò més prioritari hauria de ser garantir l'educació de base per al conjunt de les noves generacions i així poder disposar, a mitjà termini, de la massa crítica necessària per endegar un canvi de model productiu basat en el valor afegit del capital humà (bona formació cultural humanística, cientificotècnica i fonamentada en uns valors forts, consistents, basats en el compromís i la coresponsabilitat individual i col·lectiva).
I si aquest és l'horitzó, les noves mesures anunciades qüestionaran l'objectiu? Tenir més alumnes per classe i fer més hores de docència a l'aula ajudaran a incrementar la qualitat educativa? Si bé és cert que un increment de ràtio moderada, a partir d'uns llindars determinats, no guarda una correlació significativa amb els resultats escolars, si el tipus d'alumnat que tenim té dificultats per aprendre, procedeix d'un entorn socioeconòmic i cultural baix, o ja ha entrat en una fase de desacord amb la cultura acadèmica escolar, l'increment de ràtio suposarà, en aquest cas, un obstacle afegit per a l'assoliment de l'èxit escolar. Només aquells centres i aules on els estàndards educatius ja siguin altament eficients l'increment moderat de la ràtio no representarà cap baixada de qualitat. Ara bé, quins i quants són aquests centres i aules lliures de tenir alguns alumnes amb dificultats i necessitats educatives i que, per tant, requereixen atencions personalitzades i un seguiment molt acurat des de l'orientació educativa i la funció tutorial?
En relació amb l'altra mesura –incrementar el nombre d'hores de classe del professorat– sembla lògic suposar que tindrà repercussió en la qualitat educativa si no es canvia el model organitzatiu escolar. Més hores de classe, sumades al major nombre d'alumnes, voldrà dir més hores de preparació de classes, més de correcció d'activitats, més de tutoria individual i d'entrevistes amb les famílies, més per coordinar les respostes organitzatives i curriculars per atendre la diversitat dels alumnes, etc.
Podem continuar demanant més esforços al professorat, però tot té un límit a partir del qual no només posarem en perill l'objectiu que ens havíem marcat (la reducció del fracàs escolar), sinó que fins i tot potser no podrem mantenir el nivell que teníem. Cal actuar amb molta cura i ser capaços en aquests moments difícils –tots com a país– de reconèixer en l'educació dels nostres infants i joves el principal bé a preservar. Si el menystenim, irremeiablement se'ns escolarà el futur.
