L'impermeable

Estava fent una con­ferència a Olot i, per expli­car una altra cosa, vaig posar com a exem­ple un canvi que tots hem notat, que és que les crítiques que avui fem als polítics per les con­duc­tes dels últims, posem, deu anys, fa cinc anys no les hau­rien admès. Ens hau­rien apun­tat amb l'índex i renyat: nosal­tres repre­sen­tem el poble, etc. Perquè un poder que no et pot renyar, quin poder és?

Segu­ra­ment per això, l'endemà mateix, un polític local que havia vin­gut a la con­ferència va escriure, molt empre­nyat, al seu bloc: “És que no s'ado­nen que el comen­tari fàcil con­tra «els polítics» només acon­se­gueix per­pe­tuar un sis­tema que és el que, en teo­ria, volen cri­ti­car?” Aquesta frase no la vaig enten­dre. Però sí que vaig enten­dre la frase següent, amb què tan­cava la reflexió: ”Jo sem­pre dic el mateix: si els polítics que hi ha no t'agra­den, posa-t'hi i intenta fer-ho millor.” Caram, vaig pen­sar. Si, per posar un exem­ple a pri­mera vista extra­va­gant, jo cri­tiqués la màfia, se'm podria recri­mi­nar que no hi entrés per mirar d'arre­glar-la des de din­tre?

Vaig comen­tar-ho a un amic meu. “Però compte amb la crítica gene­ral al món de la política,” va con­tes­tar-me. “L'alter­na­tiva a la democràcia imper­fecta que tenim és la dic­ta­dura.” I em va recor­dar el fei­xisme i el comu­nisme, i que can­viar no necessària­ment volia dir millo­rar, i que “la república romana era una merda, sí, i tant, però va ser molt pit­jor l'imperi.”

De totes mane­res, una democràcia que no accepta el movi­ment no és democràcia. És el pro­blema irre­so­lu­ble d'un poder que ha d'anar en con­tra de si mateix. És com això del rei. No sé en quin món vivíem, que és com si ara haguéssim des­co­bert de cop que els reis cacen, tenen amants i s'enri­quei­xen dels seus súbdits. El fet que cri­ti­car la monar­quia la des­tru­eixi, és senyal que és molt poc democràtica. Natu­ral­ment: per alguna cosa és una monar­quia. Però, i tot allò que la sosté, tot allò de què viu? De què viu? De la feblesa o de la for­ta­lesa democràtica? Tots els règims es jus­ti­fi­quen hipòcri­ta­ment, i democràcia i dic­ta­dura d'entrada només són noms: el pro­blema no és a la màscara, sinó a la rigi­desa de la màscara, la imper­me­a­bi­li­tat que ofega.