Opinió

Baix Camp: de Miró a Salvat

L'autor analitza els llibres ‘Joan Miró i Mont-roig: pal de ballarí (1911-1929)', de Martí Rom, i ‘L'àngel del fracàs (Herència intestada)', de Gerard Salvat

Em pro­poso comen­tar dos lli­bres que han sor­git de l'entra­nya popu­lar del Baix Camp (un a Mont-roig i l'altre a Alforja) i que ens rela­ten una història cata­lana del segle XX. Es tracta, el pri­mer, de Joan Miró i Mont-roig: pal de ballarí (1911-1929, de Martí Rom, publi­cat per Arola Edi­tors de Tar­ra­gona; i el segon, de L'àngel del fracàs (Herència intes­tada), de Gerard Sal­vat, publi­cat també a Tar­ra­gona per Silva Edi­to­rial.

El text mironià –degut a l'engi­nyer indus­trial i his­to­ri­a­dor local, Josep-Miquel Martí Rom (Mont-roig, Bar­ce­lona, 1950)– és, dins la mul­ti­tud de tex­tos dedi­cats al pin­tor, la peça biogràfica, deta­llada i minu­ci­osa que ens fal­tava jus­ta­ment per conèixer a fons els anys essen­ci­als del Miró tel·lúric (del 1911, quan hi arribà per pri­mer cop, el 1929, quan com­pleta el cicle més direc­ta­ment influït per Mont-roig).

L'autor –que ja el 1979 col·laborà a orga­nit­zar el gran home­natge de Mont-roig al seu il·lus­tre fill adop­tiu i que ens oferí, amb Glòria Alsina, el magnífic docu­men­tal D'un roig encès: Miró i Mont-roig– ha esta­blert, amb aquest volum, una cro­no­lo­gia pre­cisa dels entrants i sor­tints de Miró durant aquell període fona­men­tal, entre els difícils ini­cis, a Bar­ce­lona i Mont-roig, i l'angoi­xant con­so­li­dació, a París, sobre­tot a par­tir del 1925, cinc anys després del pri­mer viatge.

En aquest iti­ne­rari tro­bem frag­ments de la cor­res­pondència que manté amb uns quants amics de l'ànima, artis­tes com ell, com ara Sebastià Gasch, Josep-Fran­cesc Ràfols o Enric C. Ricart; hi des­co­brim, gràcies al catàleg com­plet de dibui­xos i pin­tu­res exis­tents a la Fun­dació Miró, de Bar­ce­lona, la des­cripció de l'evo­lució de l'obra rea­lit­zada a Mont-roig, com­ple­men­tada amb la feta a París, durant els sis mesos de cada any del citat període.

I, sobre­tot, podem apre­ciar la base mate­rial del micro­cos­mos mironià de Mont-roig: tot aquell país agrícola, de forta cul­tura i saber rural, que l'artista es fa seu i que, en diver­ses fases ben mar­ca­des, sublima –a diferència del nou­cen­tisme urbà– com a símbol d'una pos­si­ble Cata­lu­nya futura. Ja sabíem, pel mateix Miró, que Mont-roig fou el seu paradís exis­ten­cial i cre­a­tiu, fet d'homes i dones de la terra (Cap de pagès català, La maso­vera o La vai­leta), acom­pa­nyats, entre el cel i les for­mi­gues, per tota una cort vege­tal, ani­mal i mine­ral que pinta en for­mat rea­lista i que, després, sur­re­a­litza trans­for­mant-los en sig­nes bàsics de potència espi­ri­tual. Això és el que apre­nem: els humils i silen­ci­o­sos movi­ments i objec­tes de la natura con­ver­tits en ico­nes de sig­ni­fi­cació filosòfica i poètica.

De manera sem­blant, amb l'afe­git de la sig­ni­fi­cació política d'alli­be­ra­ment naci­o­nal i social amb què tota una gene­ració de joves dels anys trenta van voler dotar Cata­lu­nya, ens tro­bem amb la bio­gra­fia novel·lada de L'àngel del fracàs (Herència intes­tada), ori­gi­nal relat de Gerard Sal­vat (Alforja, 1944), home del camp, tre­ba­lla­dor ban­cari i acti­vista social i polític, el qual, pre­nent i adop­tant la veu històrica del seu pare (Joan Sal­vat, Alforja, 1912-2005), el fa par­lar en tretze capítols, en ordre cro­nològic invers (dels moments pre­vis a la mort fins als ini­cis de la nai­xença), durant els quals el pro­ta­go­nista patern, res­ca­tada la seva memòria pel fill, des­cab­de­lla el seu retaule vital, de poc més de 93 anys, al cen­tre del qual –i com un segon només de glòria dels tretze amb què sin­te­titza la seva vida– hi situa la decisió, cer­ta­ment heroica, presa el novem­bre del 1936 de sor­tir d'Alforja, com a sol­dat volun­tari, a defen­sar el front repu­blicà de Madrid, al cos­tat de nou altres com­panys lli­ber­ta­ris.

Junt amb la història per­so­nal, fami­liar i veïnal a Alforja del pro­ta­go­nista, mar­cada pel tre­ball a pagès entre hor­tes i mar­ges d'ave­lla­ners, abans i després de la guerra, aquesta i les seves con­seqüències (exili a França i Ale­ma­nya, i retorn el 1942), durant els llargs anys de fran­quisme, són la part més punyent, més crítica i irada dels pen­sa­ments no escrits de Joan Sal­vat, recons­truïts pel seu fill Gerard a través d'un ample meca­nisme de memòria, en el qual hi ha història fami­liar, del poble i del seu movi­ment polític, així com una àmplia recerca oral, docu­men­tal, bibli­ogràfica i fotogràfica.

El resul­tat: un volum, magis­tral­ment nar­rat, dels anys d'espe­rança repu­bli­cana, de resistència anti­fei­xista durant la guerra i, en el cas del pro­ta­go­nista, d'acla­pa­ra­ment pro­fund i enquis­tat durant els anys de la bota mili­tar del ven­ce­dor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.