Opinió

Ull de peix

Orfes i maltractats

Us estranya que la gent se salti els peatges? Doncs poseu-vos ulleres i un Sonotone

En plena exe­cució de les obres res­pec­ti­ves, i en poc temps, hem vist la reti­rada de Lluís Llach, la de Fer­ran Adrià, la de Mònica Ter­ri­bas o la de Josep Guar­di­ola. Han dei­xat un bon lle­gat i apro­fi­ta­rem el que ens han ense­nyat. Però són males notícies. I això, en un món per­ver­tit per la cor­rupció i la cobe­jança que ha por­tat la part més vul­ne­ra­ble de la soci­e­tat a viure en la indigència i les clas­ses mit­ja­nes a anar sobre­vi­vint. I te'n par­len com si la crisi fos un càstig dels déus i no el resul­tat de polítiques nefas­tes i d'estruc­tu­res econòmiques obso­le­tes. Si he de pagar alguna fac­tura, apro­fi­taré això de dir-li minúscul al cre­di­tor, a veure què passa.

En aquest con­text d'injustícia i d'orfan­dat, un senyor que és minis­tre i que es diu Mon­toro ens etziba dues fra­ses: la pri­mera, que som medi­e­vals; la segona, que no exis­tim; oh egregi cer­vell, des­vet­llat i feliç! ¿No s'ha ado­nat, bon home, que les dues coses alhora no poden ser? Que si som medi­e­vals és que exis­tim i que si no exis­tim no podem ser medi­e­vals? Però, espera't, que n'hi ha més: una senyora dipu­tada, que es diu Rosa Díez, ha expli­cat al Par­la­ment espa­nyol que l'arrel de tots els pro­ble­mes espa­nyols són les omi­no­ses “118” ambai­xa­des que la per­versa Cata­lu­nya manté a l'exte­rior. No crec que val­gui la pena con­tes­tar. Però és que al cim de tot (o quasi) hi ha el pre­si­dent del govern, que ens diu, com un pare que intenta expli­car-li a un fill rebec que no li pensa com­prar la moto: “És l'hora de la política amb majúscu­les, no amb minúscu­les.” Gràcies, home, mol­tes gràcies: els espa­nyols són majúsculs i els cata­lans, minúsculs. El geni de les finan­ces senyor Mon­toro no sé si tindrà esma d'expli­car-li que si esca­nya la seva font d'ingres­sos ja no hi haurà ni majúscu­les ni minúscu­les: tots serem lle­tra cur­siva, incli­nats davant d'Europa que ens donarà una manta perquè dor­mir a la intempèrie no sigui tan dur. I la millor de tot el tebeo: la dele­gada del govern que diu que se surt de la crisi posant més ban­de­res espa­nyo­les. Com no se'ns havia acu­dit abans?

Us estra­nya que la gent se salti els peat­ges? Doncs com­preu-vos ulle­res i un Sono­tone per enten­dre la rea­li­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.