Temps de cireres, vespes i pirateria digital

Les cireres ja verolen; el vent i les abelles han fet una bona feina de pol·linització, tot i la presència d'una vespa asiàtica, una tal vetulina, que ataca els animals més disciplinats del món. Deia Albert Einstein que si les abelles desapareguessin del planeta, als humans ens quedarien quatre anys de vida. Tot i la vespa made in China, la natura actua amb una coherència impecable, amb mecanismes compensatoris. Quan un cirerer està gamat –és a dir, fotut– i a punt de morir, fa més cireres que mai. És una manera lògica de comportar-se; com que me n'he d'anar, deixaré un record abundant i productiu.

Entre les persones, en canvi, el comportament coherent és poc habitual. Aquests dies el món de la cultura ha generat algunes de les poques bones notícies que podem escoltar a diari: la situació lectora al nostre país mostra que, per primer cop, superem el milió de lectors de llibres en català, una dada que indicaria la normalitat editorial en la nostra llengua. Però el món dels llibres també té vespes enemigues que no provenen d'Àsia sinó dels usuaris d'aquí.

Una altra dada sorprenent és que, malgrat la xifra anterior, les vendes de llibres han caigut per efecte de l'abegot pirateria. Ja arribem a un percentatge de 49,3% de taxa de pirateria en llibres digitals. Les editorials han anunciat que aquesta tendència pot fer perillar més de vint mil llocs de treball a Catalunya i reclamen una legislació eficaç que persegueixi les descàrregues il·legals. Si la situació els preocupa, també s'haurien de plantejar seriosament crear un mercat legal basat en preus més baixos. Pel que fa als usuaris, ja se sap, se'ls ha fet creure que amb l'ADSL ho tenien tot gratis i, tu diràs, qualsevol paga. És així. A vegades, per justificar-nos, al·leguem que una mica d'incoherència és saludable, i potser sí que ho és, si ens referim a tenir una certa tolerància al desordre, la distracció i la rauxa, que també formen part de la nostra naturalesa. Però la coherència no es refereix a res d'això sinó a la capacitat d'actuar segons allò que considerem els nostres principis, de manera que les nostres paraules i les nostres accions no estiguin massa allunyades entre si. I aquí sí que punxem sovint.

La diada extraordinària que deixem enrere també va posar en evidència la incoherència dels que escrivim. Certament, és difícil saber estar al lloc que et pertoca, encara més quan el teu llibre no és a la llista dels més venuts o et toca compartir taula de signatures amb algun personatge famós. Tanmateix, és aquí quan tens la possibilitat d'aprendre de la situació. L'endemà de la diada vam saber que el director de la Càtedra d'Ethos de la URL, el professor Francesc Torralba, va marxar empipat perquè havia de signar al costat d'Ana Obregón, Mario Vaquerizo i Risto Mejide. També hi ha autors que diuen sentir-se com pernils exposats a l'aparador, que perden l'oportunitat magnífica de parlar amb la gent, viure els reptes amb humor i aprofitar per fer coneixences.

Escriure és un gran exercici d'humilitat i de mesura, tant li fa quin lloc ocupis al rànquing. Sense coherència no es pot fer res de bo. La manipulació de xifres, les mentides i l'engany descarat a què ens tenen acostumats alguns governants és la pitjor forma de pirateria. Hi ha excepcions, personatges com Guardiola. Diu el que sent, parla de buidar-se i d'omplir-se, termes que utilitzem també en el procés d'escriptura. Parla de tornar a recobrar la il·lusió, fet que estaria bé aplicar a tots els àmbits de la nostra vida personal i col·lectiva. Aquest temps d'incoherència impressionant, enorme, majúscula, invita a madurar –o verolar– com les cireres.