Indignitat quotidiana

Sovint sóc víctima, i com jo molts altres automobilistes, és clar, d'una infracció indecent que es comet a Girona amb exasperant freqüència i total i absoluta impunitat. Els ho explicaré. Al carrer del riu Güell, a tocar de les places Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, hi ha un pàrquing de superfície davant un popular supermercat i un restaurant xinès, al qual només s'hi pot accedir “legalment” pujant pel carrer dels Impressors Bro, que és de direcció única de sortida cap al carrer Güell. Com és natural, a la cruïlla en qüestió hi ha, a la boca del carrer Impressors Bro, el senyal de direcció prohibida i, a banda i banda del carrer Güell, pocs metres abans d'aital lloc, el senyal que obliga a seguir recte, és a dir, el disc blau amb la fletxa blanca, senyal que els conductors coneixem prou bé. Doncs malgrat tot això, hi ha gent incívica que fa el gir antireglamentari i entra en direcció prohibida per accedir al pàrquing sense haver de fer la preceptiva volta que la maniobra exigeix, i els que en aquell moment ens hi acostem com Déu mana, hem de veure, impotents, com el pocavergonya de torn ens passa al davant i, si troba forat, l'ocupa tranquil·lament mentre nosaltres ens quedem amb un pam de nas. L'última vegada que em va succeir, fa només dos dies, vaig trucar a la Policia Municipal per preguntar què podem fer quan som víctimes d'aquesta aixecada de camisa. L'agent femení que em va atendre amb gran amabilitat, em va dir que hi havia dues opcions: presentar denúncia a la prefectura de la Policia Municipal o dirigir-se a la regidoria de Seguretat, Mobilitat i Via Pública de l'Ajuntament de Girona exposant el problema. Com és lògic, si es presenta denúncia caldrà fer-ho amb el concurs d'alguns testimonis, perquè, altrament, seria la nostra paraula contra la de l'infractor, i l'afer acabaria en taules.

Suposo que si hi hagués una càmera controlant aquest punt urbà tan conflictiu, els indesitjables que contravenen el Codi de Circulació en detriment dels que sí l'obeeixen s'hi pensarien dues vegades abans d'entrar per on no està permès entrar, però és, només, la suposició d'un ciutadà que escriu en aquest diari i que s'ha afartat, i potser també ha afartat els seus lectors, d'exposar anomalies que, en no haver-hi hagut mai reacció municipal, ara són ja irregularitats quotidianes d'allò més normal.