Il·luminació

Si ahir van notar com si tot anés més a poc a poc –i si havien de fer alguna activitat en la qual la capital de l'Estat estigués implicada, segur que ho van notar–, l'explicació és molt senzilla: era la Festa de Sant Isidre, el patró de Madrid. I ja se sap que, quan Madrid fa festa, Espanya –i també l'Estat, què caram– fa festa. Com quan hi passa qualsevol fet notable. Plou a bots i barrals a Cibeles? Doncs els informatius de televisió obren amb la notícia, com si la tempesta afectés tot l'Estat.

Bé, la festivitat de Sant Isidre va embolcallar-se amb la tramoia d'una autèntica festa nacional, amb hissada de la bandera aquella dels 300 metres quadrats a la plaça de Colom, i cursa de toros i tot.

L'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, va manifestar que no tenia por que el seu ajuntament fos intervingut. Això va dir. Però, dona, si només la factura pendent de l'electricitat ja justificaria aquesta intervenció... Botella pensa que la condició de capital d'Espanya protegeix Madrid de qualsevol mal. No hauria de ser així, però molt em temo que Botella té raó. Ja han vist què va passar amb Bankia, més conegut com el banc del PP, que va rebre un tracte exquisit en comparació amb el d'altres entitats financeres.

Davant sant Isidre, Ana Botella va demanar “feina per a tots els espanyols” i, sobretot, que Déu il·luminés els que tenen responsabilitat de govern en aquests moments difícils.

És a dir, com quan en l'època de Franco hi havia una sequera. Calia encomanar-se a la cort celestial. A veure si hi ha sort i passa com quan Francesc Baltasar va demanar ajut a la Moreneta.