Menys teatre entre CiU i el PP
Fa uns mesos que les picabaralles entre CiU i el PP tenien aspecte teatral. Els dos partits, junts, havien superat el pressupost català 2012. Malgrat que el Partit Popular de Catalunya no havia volgut donar els seus vots per a la investidura d'Artur Mas. Dia rere dia anaven escenificant baralles parlamentàries i gestos polítics de desunió.
Ara fa setze mesos, a principi de la legislatura catalana, CiU i el PP eren visualitzats com els amants que clandestinament feien l'amor sense voler ésser vistos tot i que tampoc no els importava passejar-se de bracet amunt i avall de la Rambla de la política.
Ha passat el temps i ara les cordes s'han tensat. Ha desaparegut el teatre polític i la comèdia ha deixat pas a un enfrontament que pinta malament i sense retorn.
No es veuen enlloc acords d'encaix entre Catalunya i Espanya. Cal recordar que el PP té una ampla majoria al Congrés dels Diputats i que pot passar olímpicament de CiU. Cal afegir-hi que CDC no és la mateixa de l'època de Jordi Pujol, aplaudida a Madrid perquè sovint els històrics problemes d'encaix de Catalunya i Espanya quedaven resolts després de llargues escenes de sofà al Palau de la Moncloa. D'aquella època queda l'actual Unió Democràtica, encapçalada per Duran Lleida, que avui al Parlament espanyol és feble i amortitzada davant el poderós Partit Popular.
La comèdia entre el PP català i CiU desapareix. S'ha notat aquesta setmana al Parlament. El PP, en veu de Sánchez-Camacho, ha volgut exterminar mosquits amb canonades tot amenaçant CiU amb l'impagament de les pensions si el govern català continua amb allò que entenen com l'agenda separatista. És a dir, Sánchez-Camacho li preguntava al President de la Generalitat, Artur Mas, qui pagarà les pensions si Catalunya organitza una Hisenda pròpia...
No cal tant dramatisme. Ni les pensions perillen. Ni queda tant clar que Catalunya pugui crear una hisenda pròpia.
De tota manera. En política quant desapareix el teatre. Els actors entren en un període de ratxes de mala llet. Entre Catalunya i Espanya no hi haurà cap més 6 d'Octubre. Allò que hi haurà seran intens del govern català per organitzar una hisenda pròpia. Un fet que Madrid evitarà. I llavors què...?
On ens portarà el camí de la confrontació i de les amenaces que s'estan visualitzant des de fa dies entre el PP i CiU?...
