B(l)anc, pur, net

Fa dies que veig un anunci a la televisió sobre les bondats d'un determinat banc. No diré quin és, perquè no tinc cap interès a fer propaganda gratuïta de ningú i, molt menys, d'un banc. El que m'interessa, més enllà del nom, és el concepte que l'entitat fa servir. L'anunci és coetani de fallides, rescats, nacionalitzacions, indecències vàries. I arriba en un moment en què el negoci bancari, més que mai, és vist com una reproducció contemporània (i ampliada) de la vella pràctica de la usura. Més que no pas un servei (de préstec necessari, de seguretat, de perspectives per al futur del ciutadà), el sector bancari és percebut, en general, com una màquina de guerra. És a dir, com un instrument que serveix perquè uns quants se'n beneficiïn, molt, i perquè la resta visquin en la misèria i l'esclavitud. El banc, com a idea, avui és maligna. No dic que fos cap paradís en determinats moments històrics però sí que s'havia entès com una part més del paisatge quotidià. El contemplàvem com un escenari proper, familiar, com la botiga de queviures o la farmàcia. Ara, no. El banc és aquell edifici que genera animadversió (odi, segurament) i que ja no admet cap tipus de mirada simpàtica. L'espai, en una metonímia precisa, és l'argument que ens parla del que s'hi fa, a dins. Una confabulació de forces obscures que, a més a més, reben el vistiplau dels governants, amb l'única finalitat de convertir les nostres vides en unes vides més infelices.

Per això m'ha fet gràcia l'anunci que els dic. El banc de qui no dic el nom reclama la discreció com a norma, la proximitat, el somriure del delegat, una idea quasi naïf de la pràctica financera que s'entronca amb un quadre d'ascendència costumista. Tot és a lloc, aquest banc no ha fet bestieses, s'ha mantingut en un nivell acceptable de benefici i ha procurat que el client el vegi com un protector i no pas com un xuclador. No puc afirmar (i per descomptat que no hi posaria les mans al foc) que el banc que no cito sigui tan exemplar com els seus responsables ens volen fer creure. Em quedo amb la idea que es vol transmetre. I ric molt quan sento a parlar de bancs bons i bancs dolents. Sembla, veient l'anunci, que el banc sense nom es dedica, no ho sé, a regentar un negoci de fruites i verdures o una fleca. És tan b(l)anc, tan pur, tan net, que fa mitja basarda.