Decreixement

Les coin­cidències a vega­des pro­vo­quen situ­a­ci­ons estra­nyes que, quan deci­dei­xes posi­ti­var, acos­tu­men a ser esti­mu­lants per mirar de rao­nar. La neces­si­tat de reduir el dèficit que ha por­tat a anun­ciar noves reta­lla­des al govern, i una xer­rada sobre la teo­ria del decrei­xe­ment m'han sac­se­jat, i encara no sé quina opinió en tinc.

El debat polític local és tot un altre, i té a veure amb el pacte fis­cal. Tan impor­tant com el canvi de model econòmic a nivell glo­bal, ho és per al nos­tre dia a dia tro­bar a curt ter­mini un sis­tema just per als ciu­ta­dans d'aquesta nació, que patei­xen una pressió fis­cal que no rever­teix de manera total i eficaç en la nos­tra qua­li­tat de vida.

Però avui volia fer un exer­cici que no sé si serà encer­tat, però que trobo modes­ta­ment interes­sant. I és pen­sar que hi pot haver teo­ries apa­rent­ment con­tra­dictòries, o defen­sa­des per espec­tres ideològics molt dife­rents, que pot­ser serien com­bi­na­bles i final­ment tin­drien èxit.

Ja hi ha veus auto­rit­za­des que par­len de la neces­si­tat de com­bi­nar l'aus­te­ri­tat amb la incen­ti­vació d'una eco­no­mia pro­duc­tiva, que per­meti créixer de manera sos­te­ni­ble. I tot i que la teo­ria del decrei­xe­ment pre­ci­sa­ment troba que “créixer” i “sos­te­ni­ble” són dos con­cep­tes con­tra­dic­to­ris, penso que hi ha aspec­tes del decrei­xe­ment que farien aquest crei­xe­ment real­ment sos­te­ni­ble. Perquè pot­ser sí que hem de rein­ven­tar les for­mes de con­sum energètic, domèstic, indus­trial, per “men­jar” només allò que real­ment neces­si­tem. Si acon­se­guim decréixer en algu­nes coses, plan­te­jar créixer en aque­lles que enri­quei­xen la comu­ni­tat en el sen­tit més sos­te­ni­ble del terme farà que l'equi­li­bri s'acosti més a l'har­mo­nia amb allò que ano­me­nem huma­nisme. I pot­ser en aquesta manera de plan­te­jar futu­ri­bles hi haurà l'èxit o el fracàs del nos­tre esde­ve­nir: en el saber ser per­me­a­ble, treure el millor dels àmbits que es pugui, i fer pro­pos­tes glo­bals que ens per­me­tin avançar a tots. La qua­dra­tura del cer­cle, vaja.