Volen matar els pobles

No és que PP i PSOE no sàpiguen la nos­tra història, el que volen és abo­lir-la. Cada poble és el com­pendi d'unes cir­cumstàncies econòmiques soci­als, cul­tu­rals i polítiques. Cada poble de la nos­tra terra és el resum a escala local del nos­tre esde­ve­nir en el temps, per això té el seu ajun­ta­ment. És qui pasta, modela, empeny el dia a dia. En un país d'història mil·lenària, com bé recor­den his­to­ri­a­dors tan diver­sos com Jaume Vicens Vives, Pierre Vilar o Josep Ter­mes, amb inter­rup­ci­ons vio­len­tes exter­nes i també inter­nes, però sem­pre amb volun­tat de ser; la força és la con­tinuïtat.

Ara amb l'excusa de la greu crisi, des de Madrid i amb intenció cen­tra­lista ava­lada per un supo­sat rea­jus­ta­ment tècnic, pre­te­nen esbor­rar l'ànima, la per­so­na­li­tat, l'ésser, l'espe­rit dels nos­tres pobles. Volen eli­mi­nar ajun­ta­ments, grans i petits, volen tallar l'arrel a tot aquest con­junt d'agru­pa­ci­ons huma­nes que des de la nit dels temps han con­for­mat la Cata­lu­nya d'avui. Esbor­rona la men­ta­li­tat ava­ri­ci­osa i agres­siva, de des­trucció cega de bona part de les dre­tes i esquer­res espa­nyo­les. I irrita encara més que siguin els des­cen­dents mai pene­dits dels qui van des­sag­nar les venes d'Amèrica, mal­ba­ra­tant civi­lit­za­ci­ons, cul­tu­res i tre­sors ali­ens, els qui ara pre­ten­guin ser guies del nos­tre futur. És la mateixa gent cor­rupta o inepta, no sé què és pit­jor, que ha permès els casos Bankia o CAM, els AVE al no-res, aero­ports buits i mil coses més.

Els cata­lans tenim l'estalvi ficat al cap, és un ADN fruit del tre­ball, ja que junt amb bale­ars o valen­ci­ans som els qui més sofrim l'espoli fis­cal i fem més esforç econòmic per sor­tir de l'abisme. Els que per la via dels fets, amb reta­lla­des i con­tinència en la des­pesa, més hem demos­trat, amb dolor i quei­xes, el desig d'equi­li­brar els pres­su­pos­tos. És difícil creure que abo­lir tots els ajun­ta­ments de muni­ci­pis menors de 20.000 habi­tants supo­sa­ria estalvi per a Cata­lu­nya. Sigui com sigui, sem­pre hi hau­ria d'haver una fines­treta oberta per als veïns dels pobles avor­tats. I les fun­ci­ons de tot ordre i els ser­veis s'han de pres­tar a la gent. Es poden agru­par ser­veis i acti­vi­tats. Molts d'aquests cri­te­ris a Cata­lu­nya fa anys que s'apli­quen, però no per això s'ha vol­gut esbor­rar la per­so­na­li­tat, el dring, el follet propi de cada poble. Aquests polítics igno­rants de tot això no han pen­sat que dur-ho a la pràctica sig­ni­fi­ca­ria que dues ter­ce­res parts del Prin­ci­pat no tin­drien admi­nis­tració ni pròpia ni pro­pera.

Els països els fa la gent, amb els seus que­fers dia­ris, mites, ima­gi­na­ris col·lec­tius i pro­jec­tes de pre­sent i futur. Si un país el defi­nim com un arbre, les bran­ques més diver­ses són els pobles i ciu­tats, unes més grans i altres més peti­tes, però arreu hi cir­cula la saba que dóna vida al tronc, a tot ell. Des de sem­pre la fide­li­tat al pas­sat, la lle­ial­tat als nos­tres ante­ces­sors és fer un país millor. Els ser­veis, com més pro­pers, més pro­pis i més humans, millo­ren la qua­li­tat de vida de la gent, en el viure quo­tidià, en les esco­les i par­vu­la­ris, en la brossa i la higi­ene, en la salut, en la cul­tura que ha de ser veri­ta­ble i plu­ral. També en l'incre­ment de riquesa i pre­ser­vació del medi. No és incom­pa­ti­ble el ser dels pobles i els ajun­ta­ments amb mesu­res de raci­o­na­lit­zació econòmica.

Amb aquesta pre­sumpta decisió de reduir burocràcia, ergo eli­mi­nar ajun­ta­ments, el que pre­te­nen el PP amb la com­pli­ci­tat ver­go­nyant del PSOE és anar-nos ofe­gant i esllan­guint de forma lenta i mali­ci­osa, lli­mant des de la base els fona­ments que foren i són l'inici de la nos­tra per­so­na­li­tat més forta i arre­lada. Volen acon­se­guir que cada cop siguem més febles, reduir els sen­ti­ments més íntims i pro­funds de milers de per­so­nes, esbor­rar tota iden­ti­tat local.