LA COLUMNA
Canta que cantaràs
a una coral infantil
M'ho va recordar una persona veterana del cant coral: “Fa uns anys vostè en va parlar en un article a l'Avui.” És cert, el 1992 jo era pare de nens cantaires i vaig assistir a una de les trobades que cada cinc anys organitza el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC). Fa vuit dies vaig repetir l'experiència des d'una altra perspectiva, com a autor d'un text al qual Antoni Ros Marbà va posar partitura, orquestra i grans dosis d'entusiasme. I vaig tenir la mateixa la sensació de vint anys enrere: fer cantar 120 corals infantils alhora amb disciplina i afinació és una meravella.
Durant tot el procés de composició, assajos, gravació i estrena de la cantata m'he sentit a dins d'un flux impetuós de gent que treballa al marge de la banalitat dominant per apujar el nivell cultural i educatiu del país. Gent que dedica hores i neguits a ensenyar a cantar perquè creu en els valors que conflueixen en la música. Són directors de corals, pares i mares –n'hi ha que ja havien cantat en corals infantils– que perpetuen una roda que té una llarga tradició a Catalunya. I és segur que alguns dels nois i noies que van cantar diumenge dirigiran demà una coral i prendran el relleu del SCIC. La roda no s'atura.
Una responsable del SCIC em deia que aquests nois i noies saben anar a un concert des de petits. Tot i que els assajos del matí havien durat quatre hores, els quasi tres mil cantaires de vuit a setze anys van aguantar amb l'entrenament de qui ha après a bastir obres col·lectives amb treball, esperit de superació i hàbits de convivència. A la tarda, a l'hora del concert, van estar molt fins i conjuntats. Pares i mares, correu a apuntar els vostres fills a una coral infantil. Els ajudareu a créixer, a aprendre el llenguatge musical, a educar la sensibilitat, a conèixer gent, a compartir, a disciplinar-se, a exigir-se per assolir un bon nivell artístic. S'ho passaran la mar de bé, no en dubteu.