Opinió

Banquers i autocrítica

No demano que
cap banquer vagi
a la presó. Demano autocrítica

Els ban­quers i, en gene­ral, els que tre­ba­llen en el món de les finan­ces, han comès errors greus; de tota mena i a tot arreu, d'acció i d'omissió; a Wall Street, a Europa i a Madrid. I no dic a Cata­lu­nya, perquè Bar­ce­lona no és pre­ci­sa­ment un cen­tre finan­cer mun­dial i La Caixa, que és el nos­tre únic repre­sen­tant a la pri­mera divisió, ha fet els deu­res. Però a efec­tes del que vull dir, tam­poc no vol­dria fer excep­ci­ons, ja que el sis­tema finan­cer és glo­bal, de manera que els actius tòxics venuts pels fal­sos genis finan­cers de Wall Street han tin­gut la seva reper­cussió sobre els nos­tres estal­vi­a­dors, fons d'inversió i fons de pen­si­ons, de la mateixa manera que els errors de Bankia o de les cai­xes valen­ci­a­nes també han inci­dit en el mer­cat català. No demano que fiquin a la presó cap ban­quer, perquè aquesta no és la meva feina. El que demano és autocrítica.

Sant Ignasi reco­ma­nava fer exer­ci­cis espi­ri­tu­als de manera periòdica per revi­sar el que es feia i com es feia. Fa qua­ranta anys, els movi­ments cris­ti­ans de base fèiem revisió de vida, en la mateixa línia. El model és per­fec­ta­ment adap­ta­ble a la vida laica i moderna. Quan s'ha fet un dis­ba­rat o quan les coses no han sor­tit bé, con­vin­dria que els que han estat més o menys pro­ta­go­nis­tes rumi­es­sin en un ambi­ent de tran­quil·litat què és el que han fet mala­ment i el que hau­rien haver pogut fet millor. Sobre­tot, si l'actu­ació ha cau­sat un extra­or­di­nari per­ju­dici a ter­cers, com és el cas del que par­lem.

I passo de Sant Ignasi a Karl Marx, que són pen­sa­dors que tenen més punts de con­tacte del que la gent es pensa, com sabem els qui els hem lle­git tots dos. Sense autocrítica no ens en sor­ti­rem. Si pre­val l'orgull i l'estu­pi­desa dels que tenen un gran poder econòmic en les seves mans, sor­ti­rem de la crisi a final d'aquest segle i pot­ser tor­na­rem a caure en una de pit­jor. Penso en els res­pon­sa­bles de bancs i cai­xes que han ensor­rat l'empresa; en esco­les de nego­cis que no han expli­cat prou alt als alum­nes que no són esco­les per apren­dre a gua­nyar diners; en asses­sors finan­cers que s'han fet un tip de cobrar comis­si­ons sobre actius tòxics.

Penso en errors d'acció, com ha estat inflar la bom­bo­lla immo­biliària, però també en els d'omissió per manca de con­trol i de super­visió, com ara s'està acu­sant el Banc d'Espa­nya. Penso en els polítics que han posat i que posen els interes­sos del par­tit al davant del dels col·lec­tius. La culpa és molt estesa, ja que hi havia molta cobdícia d'alguns que dema­na­ven crèdit o com­pra­ven habi­tat­ges per espe­cu­lar, o en els direc­tors que exi­gien als seus sub­or­di­nats que dones­sin més crèdit als cli­ents per poder aug­men­tar el bene­fici de l'ofi­cina. I després, tenim aquests alts exe­cu­tius dels bancs i cai­xes que han per­dut tots els fons pro­pis i que s'han jubi­lat amb unes pen­si­ons que els asse­gu­ren alguns mili­ons d'euros. Saben el que sig­ni­fica, la paraula modèstia?

L'autocrítica ha d'anar seguida de pene­di­ment. Si no n'hi ha, és la soci­e­tat la que ha de pren­dre la res­pon­sa­bi­li­tat de san­ci­o­nar civil­ment els res­pon­sa­bles. I no veig que esti­gui dis­po­sada a fer-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.