Conflicte

Si durant aquests dies llegeixen determinada premsa de Madrid –i si no, no pateixin: ja ho faig jo per vostès, que per això em paguen un plus– hauran vist que hi ha un tema que els preocupa molt: Gibraltar. Aquesta premsa viu tot el conflicte, que va començar amb tres pesquers als quals se'ls va impedir de treballar en unes aigües objecte de litigi, com una autèntica humiliació. Una humiliació, afegeixen, que Espanya no pot consentir.

El problema, com en altres ocasions, tindrà una solució diplomàtica. No m'imagino l'exèrcit espanyol envaint el penyal, com va passar amb l'illa de les cabres en l'època d'Aznar. En aquell moment, la crisi amb el Marroc es va solucionar gràcies al cop de puny damunt la taula dels Estats Units. Però ara, el teatre d'operacions seria força complicat. A més, si hi hagués un conflicte bèl·lic, Espanya tindria totes les de perdre. I, en conseqüència, com va passar al segle XIX, la metròpoli s'afebliria. I una metròpoli feble, ja saben què vol dir, oi? Que els catalans i els bascos tindrien una altra oportunitat de dir adéu. Un panorama improbable.

Ara, la qüestió de Gibraltar té una conseqüència interessant. Mentre aquesta premsa i els seus tertulians adlàters es preocupen de Gibraltar i omplen pàgines i hores a compte de l'honor tacat pels anglesos, s'obliden de nosaltres, els catalans. Bé, no se n'obliden del tot, però sí que han de repartir les seves forces. Ni ells són capaços de parlar de dos temes alhora, tot i que sentint algunes tertúlies de ràdio i televisió, amb tothom parlant alhora, bé que ho sembla.