125 anys dels “quatre H”

Els coneixien com “els quatre H” perquè es deien Hilarió, Hermel, Hipòlit i Hileó. Eren quatre religiosos francesos, ensotanats i amb un pitet blanc al coll, que havien arribat a Girona el setembre de 1886 i que al cap de sis mesos hi obrien el primer col·legi dels germans Maristes de tot l'Estat espanyol. Va ser el dia 1 de juny de 1887; divendres vinent farà 125 anys. Van començar amb tres alumnes, però a finals de mes ja van ser 60 i ara en tenen més de 1.200.

Un dels alumnes històric dels Maristes gironins va ser Josep Pla, intern des dels deu anys en un gran edifici proper a la catedral, avui enderrocat. Tan donat com era a la crítica i al sarcasme, va ser extremament ponderat i equànime en el judici sobre els seus mestres: “No carregaren pas massa la nota ni accentuaren en cap sentit el misticisme. Defensaren un catolicisme normal, planer, certament mediocre, sense grans prodigis ni excés de casuisme. Pedagògicament, aportaren els mètodes francesos elementals: la claredat, la paciència, la tenacitat, el gust de l'emulació personal, sense el qual no hi ha ensenyament possible. Exigiren un mínim d'higiene. Fomentaren els jocs francs i durs. Els càstigs, racionals i rarament excessius. Comprengueren el sentit de la instrucció que demanava el poble i accentuaren l'esperit pràctic de l'ensenyament. Crearen un col·legi –per resumir– sexualment net, religiosament enraonat i pedagògicament normal.” (Girona, un llibre de records).

Pla no va tenir, doncs, cap dels traumes d'adolescència que tantes persones asseguren haver patit en el seu pas per col·legis religiosos. Des de la finestra del gran dormitori col·lectiu veia passar cada dia el tren de matinada que coincidia amb l'hora de llevar-se. Des del pati elevat, contemplava la infinita geometria dels teulats del Barri Vell i el vast panorama del pla gironí encerclat per la silueta blavosa de les muntanyes familiars del Montseny al Canigó. Si Pla no hagués estudiat als Maristes, no hauria vist mai aquell paisatge i ens hauríem perdut una de les pàgines antològiques de la literatura catalana.

(I no em sabria pas estar de dir que jo també vaig estudiar als Maristes i que en conservo, com ell, un bon record.)