El rectors ja no són magnífics

Als rectors d'universitat no se'ls tracta de magnífics perquè siguin formidables, sinó per tradició. En el passat, es tractava de magnífic senyor o de vostra magnificència un príncep o una personalitat d'alt rang, fins que la paraula va quedar reservada exclusivament als rectors d'universitat. A l'Edat Mitjana es va estendre per Europa la paraula rector (‘qui regeix') per designar la màxima autoritat universitària juntament amb el tractament de magnífic. En alguns països, com França, el recteur magnifique ha estat substituït per un simple président d'université. Nosaltres conservem el magnífic, com a Itàlia, Portugal, Alemanya i, de manera parcial, a d'altres països europeus i anglosaxons.

Dels oripells i les pomposes cerimònies universitàries d'antany, en queden avui unes poques traces. Mantenir el tractament de Magnífic Rector, Magnífica Rectora és una romanalla, una tradició que no està renyida amb l'igualitarisme actual. El tractament es manté, sí, però no el tracte. Als rectors d'universitat se'l tracta del qualsevol manera. Els rectors representen institucions importantíssimes, encarnen el present i el futur de la ciència, però no hi fa res, se'ls tracta com a mindundis.

Vaig passar vergonya quan vaig veure que els rectors abandonaven en bloc la Conferència de Rectors d'Universitats Espanyoles perquè el ministre d'Educació no els escolta ni els vol escoltar. I encara em va avergonyir més sentir dir al ministre que els rectors no són conscients dels problemes del país. Doncs miri, excel·lentíssim senyor Wert, deu haver-hi rectors bons i dolents, de dretes i d'esquerres, però no n'hi ha cap de ruc. Tots saben que un dels problemes més greus del país és vostè, que humilia les universitats a cops de decrets i que maltracta els seus òrgans de govern com no s'havia vist mai. Més que un problema, tenir un ministre d'Educació sense educació és una gran desgràcia.