Com ens hem de veure
La sèrie d'entrevistes a ciutadans de l'Estat espanyol que fa uns dies que publica aquest diari per saber com som vistos els catalans des de fora és força il·lustrativa de la situació estrambòtica que viuen les relacions amb Catalunya. Val a dir que els personatges que ja hem pogut llegir i els que aniran apareixent durant els pròxims dies han respost a les preguntes dels periodistes d'aquest diari amb una amabilitat exquisida. No són entrevistes amb una voluntat d'exhaustivitat ni cap pretensió científica, però ben segur que se'n poden extreure algunes consideracions.
Analitzant el conjunt de les respostes, ens adonem que, d'entrada, a Espanya ens veuen exactament a l'inrevés de com ens veiem nosaltres mateixos. Especialment en qüestions lingüístiques i econòmiques. Les qüestions, al cap i a la fi. Més enllà de valorar qui té raó, la principal conclusió és que, després de tants anys de convivència, aquesta discrepància d'interpretacions tan profunda i aparentment irreconciliable no és pas que no hi hagi hagut intents d'explicar-la del dret i de l'inrevés, en català i en castellà, amb exemples, gràfics, estadístiques i bona voluntat. Tres-cents anys després, tanmateix, som al cap del carrer en la comprensió del fet català per part de la immensa majoria dels nostres veïns. No cal que els culpem, ni que ens sentim culpables nosaltres, ni que continuem buscant responsabilitats. Ja és massa tard. Probablement el futur immediat implicarà intentar continuar parlant amb persones educades i amables com les que participen en aquesta sèrie. Cadascun des del seu estat, com a mostra de bon veïnatge.
