Retorn a Joan Teixidor

Ni que sigui per un dia, aportem una gota d'optimisme a l'oceà de l'angoixa col·lectiva. Avui, el poeta, traductor i crític literari Sam Abrams –un català de West Virgínia– rebrà la beca Miquel Martí Pol de la Fundació Valvi pel seu projecte d'estudi i edició de la poesia completa de l'escriptor Joan Teixidor (Olot, 1913-Barcelona, 1992). La beca finança projectes relacionats amb figures culturals gironines, però l'inventari supera de molt l'àmbit local amb biografies d'escriptors canònics de la literatura catalana com Joaquim Ruyra (Ruyra: l'home i la seva imatge, de Lluïsa Julià) o Joan Vinyoli (La bastida del somni, vida i obra de Joan Vinyoli, de Pep Solà). Ara es reprodueix la situació amb la figura de Joan Teixidor, un autor probablement poc conegut i mal reconegut, malgrat el paper crucial que té en la segona meitat del segle XX com a autor i com a editor. Fundador amb Josep Vergés de l'editorial Destino –editor, per tant, de Josep Pla–, i col·laborador habitual de la revista homònima –un altre puntal de la qual fou el compositor Xavier Montsalvatge–, Teixidor pertany a la generació dels anys trenta, amb Vinyoli, Espriu, Calders, Rodoreda o Tísner. Una generació formada en el període republicà, marcada per una Universitat Autònoma amb professors com Ferran Soldevila, Bosch Gimpera, Carles Riba o Pompeu Fabra, i marcada també per la desfeta de la guerra que la separava definitivament de l'optimisme noucentista. Teixidor, com altres figures intel·lectuals catalanes de l'època –el mateix Pla, Carles Sentís o Martí de Riquer, per citar algun nom–, va viure i conviure amb el nou règim, però va construir espais de civilitat en la grisor i la misèria cultural i moral d'aquell període. És fonamental tenir presents aquests casos que neguen les tendències maniquees tan habituals en la transmissió de la nostra història recent. “No va ser una vida còmoda, ni una època còmoda, no”, afirmava en una entrevista que li va fer Miquel Pairolí el 1988. No ho va ser ni per les circumstàncies socials ni per les personals. La mort d'un fill és a l'origen del llibre El príncep, probablement el títol més essencial del conjunt de la seva poesia que és, alhora, l'element central de tota la seva producció literària. Si la història i les persones passen, al final queda l'obra, i Teixidor es mereix un espai més digne en la memòria del país. Per això, l'edició de la seva poesia completa i l'exemple de mecenatge que constitueix la beca Martí i Pol, ara que tampoc travessem bons moments, constitueixen no sé si un espai d'optimisme o de refugi.