Opinió

Canviar de metròpoli

Cal demanar a la Unió Europea la intervenció integral de Catalunya

Fa 300 anys Cata­lu­nya resis­tia defen­sant drets i lli­ber­tats en els dos dar­rers anys de la guerra de Suc­cessió davant una dinas­tia borbònica que des de lla­vors trac­ta­ria la Corona d'Aragó com a Espa­nya assi­mi­lada. Per sort de Menorca enguany en fa 200 que va pas­sar a ser domini britànic (esper que ho cele­breu com cal). Fa 200 anys Cata­lu­nya pas­sava a ser depar­ta­ment de l'Ebre de la República fran­cesa. El pri­mer règim repu­blicà dels cata­lans (hauríem de par­lar, doncs, de Ter­cera República –Segona d'Espa­nya) en un marc de des­go­vern caòtic on van ser els ter­ri­to­ris històrics que van haver d'impro­vi­sar governs pro­pis, abo­lits al retorn de Fer­ran VII, besnét de Felip V i avi de l'avi del Borbó de l'ele­fant. Fa 100 anys, quan nai­xien Tísner, Cal­ders, Gonçal Cas­telló i Woody Guth­rie, en plena crisi de la Res­tau­ració i res­saca de la pèrdua de Cuba i les Fili­pi­nes, de Soli­da­ri­tat Cata­lana i de la Set­mana Tràgica, s'impo­sava la pri­mera lleva del nou ser­vei mili­tar obli­ga­tori per garan­tir carn de canó a les noves aven­tu­res colo­ni­als al nord d'Àfrica en defensa d'espu­ris interes­sos en explo­ta­ci­ons mine­res de l'avi de l'actual Borbó, men­tre de la península sor­tien prop de dos-cents mil ciu­ta­dans en l'emi­gració cap a Amèrica, només en un any.

En el dia d'avui, en una monar­quia en hores bai­xes –ha estat mai en hores altes?– per escàndols de pre­sumpta cor­rupció i mal govern, tenim un règim que amb la crisi econòmica està ense­nyant les ver­go­nyes com una democràcia de baixa qua­li­tat en què la par­ti­tocràcia madri­le­nya es repar­teix el poder amb els grans grups finan­cers cons­truc­tors i de com­pa­nyies regu­la­des i con­ces­sionàries expúbli­ques. En aquest marc, la política de des­viar l'atenció de la crisi només sobre les auto­no­mies, els tre­ba­lla­dors o sobre la manca de cohesió naci­o­nal que demos­tra­ren les xiu­la­des del Cal­derón, ha fra­cas­sat. Només les capçale­res edi­to­ri­als espa­nyo­lis­tes fabri­quen i es cre­uen aques­tes men­ti­des. Ni el món ni els mer­cats se les cre­uen i s'ado­nen que l'Estat con­ti­nua man­te­nint les seves estruc­tu­res burocràtiques, no fa cap reta­llada als seus fun­ci­o­na­ris, manté som­nis de gran­desa amb l'AVE i con­ti­nua sal­vant orga­nis­mes inútils com les dipu­ta­ci­ons. Lla­vors els ciu­ta­dans ens veiem obli­gats a res­ca­tar un banc que finança la llotja del Ber­nabéu amb 23.000 mili­ons d'euros men­tre els rics tre­uen de Madrid cap a Suïssa 100.000 mili­ons d'euros només en tres mesos.

Men­tres­tant a Cata­lu­nya els par­tits majo­ri­ta­ris, que han tin­gut molt a veure en la bene­dicció d'aquest marc de baixa qua­li­tat democràtica a Espa­nya, mare­gen la per­diu amb el pacte fis­cal, que un dia ens apa­reix com a hisenda inde­pen­dent i l'altre com­par­tida. De veri­tat, a uns gover­nants valents, en aquests moments, si no s'atre­vei­xen a fer pas­sos cap a la sobi­ra­nia directa, se'ls hau­ria d'exi­gir que els fes­sin de forma indi­recta. El caos on s'ha situat Espa­nya i el seu des­go­vern, com en altres moments de la història, pro­pi­cia que Cata­lu­nya bus­qui un altre men­tor. Cal dema­nar for­mal­ment a la Unió Euro­pea la inter­venció inte­gral de Cata­lu­nya. No només de les ins­ti­tu­ci­ons autonòmiques, sinó de totes les esta­tals a Cata­lu­nya, inclo­ent-hi l'Agència Tri­butària espa­nyola, focus del prin­ci­pal pro­blema de dèficit i deute que tenim els cata­lans. Si Europa no vol ensor­rar-se per culpa d'Espa­nya, que salvi pri­mer Cata­lu­nya. No li cos­tarà res i haurà retin­gut al si de la UE la mei­tat de la ciència espa­nyola, la ter­cera part de les expor­ta­ci­ons i el major per­cen­tatge de pimes de l'Estat.

Per quan hau­rem d'espe­rar un gest de sobi­ra­nia, ni que sigui per can­viar de metròpoli tran­sitòria­ment?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.