Serra a Kasse

Cada cop que em pre­gunto què ha donat de nou la cul­tura cata­lana els deu dar­rers anys, surto amb la con­vicció que les tres grans reve­la­ci­ons cre­a­ti­ves han estat Àlex Rigola en el tea­tre, el grup Mis­hima en el rock i Albert Serra en el cinema. De ben segur n'hi ha mol­tes altres, de reve­la­ci­ons, però si em cen­tro en ells és perquè han cap­gi­rat les for­mes cre­a­ti­ves dels seus àmbits i han acon­se­guit un reco­nei­xe­ment que va més enllà del nos­tre país. D'ells, Albert Serra és pro­ba­ble­ment el que més revul­siu i més incom­prensió ha tin­gut en deter­mi­nats sec­tors que mai han entès d'on sor­geix el seu pres­tigi inter­na­ci­o­nal, ni per què és el cine­asta català amb més pro­jecció. Con­fesso que m'he fet tips d'expli­car a tot tipus de gent per què el cinema d'Albert Serra tri­om­fava. Sem­pre he cre­gut que el seu mèrit ha estat atra­par els aires del temps i bar­re­jar tra­dició i avant­guarda. Serra, que sem­pre ha defen­sat la seva cata­la­ni­tat, ha estat vist com un per­so­natge que fa pel·lícules per a mino­ries. Als que l'hem defen­sat ens han tit­llat de voler sor­pren­dre apos­tant per allò que no tocava. És evi­dent que men­tre el cinema català ha rei­vin­di­cat models indus­tri­als, el cinema de Serra fa nosa.

Ara, Albert Serra és l'artista català con­vi­dat a l'edició de la Docu­menta, cinc anys després que tots els mit­jans de comu­ni­cació par­les­sin de l'impacte que va gene­rar que selec­ci­o­nes­sin Fer­ran Adrià com a artista. Serra serà des de dime­cres a la Docu­menta de Kas­sel –el fes­ti­val d'art con­tem­po­rani més impor­tant del món– per pre­sen­tar un pro­jecte ano­me­nat Els tres por­quets, que posarà en escena tex­tos de con­ver­ses amb Goethe, Hit­ler i Fass­bin­der. Serra rodarà cada dia, con­ver­tirà el rodatge en una per­for­mance i aca­barà duent a terme una pel·lícula de prop de dues-cen­tes hores que es pro­jec­tarà inin­ter­rom­pu­da­ment els dar­rers dies de la Docu­menta. Al llarg del seu tre­ball, bar­re­jarà la fide­li­tat dels tex­tos amb refle­xi­ons meta­dis­cur­si­ves sobre el propi acte de cre­ació i sobre el tre­ball d'adap­tació dels tex­tos històrics. El fet que Albert Serra sigui un dels dos únics cine­as­tes del món pre­sents a Kas­sel –l'altre és Apic­hat­pong Wee­ra­set­hakul, gua­nya­dor d'una Palma d'Or a Canes– cer­ti­fica que ens tro­bem amb un dels cre­a­dors més ben situ­ats en l'àmbit inter­na­ci­o­nal que ha entès per­fec­ta­ment que en el món con­tem­po­rani quan es parla de cre­ació d'imat­ges les bar­re­res entre artista i cine­asta no tenen sen­tit. La Docu­menta con­ver­teix Serra en un dels cre­a­dors cap­da­van­ters de l'art con­tem­po­rani i rea­firma el camí asso­lit des que un dia del maig del 2006 Honor de cava­lle­ria va ser aplau­dida a la Quin­zena dels rea­lit­za­dors de Canes.