Les campanes d'Anvers

Dins un cicle d'arquitectura i cinema, he pogut veure l'extraordinari documental Antwerp Central, de Peter Druger, dedicat a explicar la construcció, destrossa, rehabilitació i reutilització de la gran estació ferroviària d'Anvers. El film explica també, en bona mesura, la història de la ciutat flamenca, amb imatges colpidores de la primera meitat del segle XX: l'explotació colonial del Congo, els bombardejos de la Segona Guerra Mundial, les desfilades nazis... Hi apareix també la prodigiosa agulla gòtica de la catedral i, en un moment donat, se senten tocar les campanes.

Llavors he recordat un vell article de Néstor Luján a Destino on s'explicava, amb documentació ben rigorosa que ara no tinc a mà, com s'havia anat transformant, en els diaris de les diverses nacions en conflicte, una notícia relativa a l'entrada de l'exercit alemany a la ciutat belga. La seqüència, en síntesi, era aproximadament la següent:

1.-Gràcies a la reacció espontània dels rectors de les esglésies, les campanes d'Anvers van repicar per celebrar l'entrada victoriosa de les tropes alemanyes a la ciutat.

2.-Els rectors de les esglésies d'Anvers van ser obligats pels alemanys a fer sonar les campanes en el moment de la seva ocupació de la ciutat.

3.-Els capellans que es van negar a fer sonar les campanes d'Anvers quan els alemanys van entrar a la ciutat van ser afusellats a l'acte per les tropes ocupants.

4.-Els capellans d'Anvers que es van negar a repicar van ser lligats a les cordes de les campanes i els soldats els van fer brandar utilitzant els seus caps com a batalls.

Aquest és un exemple extrem i esperpèntic d'aquella obvietat de primer curs de periodisme: la primera víctima d'una guerra és sempre la informació. O, potser més exactament, la primera víctima és la veritat. Però hem arribat a un punt en què aquesta manipulació es produeix igualment en temps de pau i en la suposada normalitat de cada dia. Les exigències de Brussel·les, els ajustos dels governs, els daltabaixos bancaris, els rumors introduïts anònimament a les xarxes digitals, no ens arriben tan distorsionats com la notícia de les campanes d'Anvers?