L'atur polític
Des del partit que governa a Espanya ens van dir que no apujarien els impostos i els van incrementar (IRPF, IBI, societats). Van dir que guanyarien les eleccions a Andalusia i hi governa el PSOE amb una coalició amb Izquierda Unida. Van dir que el pressupost del 2012 seria l'últim en què hi hauria ajustaments. Mentrestant, s'està preparant una retallada monumental pel 2013, perquè el pressupost espanyol el revisarà directament Brussel·les. Van dir que dictarien normes ètiques i fins ara ni el partit del govern ni l'oposició han aconseguit que ni Rato (Bankia) ni Dívar (CGPJ) compareguin públicament per explicar els ets i uts de les seves actuacions.
Des de Catalunya ens van dir que hi hauria ràpidament un pacte fiscal amb l'Estat que resoldria els problemes de finançament de per vida.
El procés dels consensos per anar a negociar i per explicar el pacte a Madrid és tan llarg i difícil que a hores d'ara l'única unanimitat és el dubte general.
Hi ha poca gent, menys el president de la Generalitat, que pensi que pugui haver-hi canvis substancials en el sistema de finançament de Catalunya.
Ara mateix només hi ha fe i confiança que Catalunya pugui ser escoltada amb una sola veu des de Madrid, perquè, malgrat tots els esforços, la realitat és que bona part dels polítics catalans, incloent-hi el Partit Popular, han estat advertits que el govern central ara mateix té altres maldecaps damunt la taula per resoldre el pacte fiscal amb Catalunya. De tota manera, caldrà esperar.
El panorama polític català i espanyol està en mans europees. Està en espera de decisions de les institucions europees. De les eleccions gregues del 17 de juny. De l'ajut europeu que puguin rebre els bancs espanyols. Una mena de rescat o d'intervenció encoberta més lenta i més discreta de la que en el seu moment es va fer a Grècia, Portugal o Itàlia. El ministre Montoro va dir que “Espanya és gran”. S'ha de suposar que ho deia en el sentit que és un país més difícil per ser intervingut.
Enmig de tanta incertesa, la política espanyola va fent voltes i la catalana, al darrere.
Lligats de peus i mans, la majoria de polítics estan esperant que la crisi escampi i que les dades de l'atur baixin. Van baixar lleugerament a principi de setmana, en què ningú va fer cap esglai d'alegria.
Sembla que en el tema laboral, a l'estiu tota cuca viu; ja arribarà l'hivern.
