Un claustre al jardí

Ho sap tothom que alguna vegada hagi practicat l'esport humil de fer una bona caminada tot xafardejant els xalets milionaris construïts al llarg de la costa catalana. Més que un esport, és un mai no acabar, perquè la llei de costes té tants forats com arcades el claustre del Mas del Vent de Palamós. L'opulència que s'endevina a l'interior de les mansions privilegiades es manifesta, desvergonyida, a l'exterior dels seus jardins. Fronda exòtica, piscines olímpiques, escultures pintoresques engalanen el perímetre d'aquestes edificacions principesques encimbellades rere totes les muralles socials. Els jardins dels milionaris poden donar més informació que les mateixes cases. Fins ara sabíem que el seu gust era com a mínim discutible, el que ignoràvem és que també fos romànic. Això és el que des de divendres passat intenten aclarir els experts que han tingut accés a aquesta relíquia misteriosament palplantada al jardí del mas palamosí; això sí, legalment adquirida amb un contracte de compravenda que cobreix les espatlles del propietari. És possible que el desenllaç d'aquest episodi l'obligui ara a obrir al públic el seu jardí particular quatre dies al mes, que és el règim de visites que la llei patrimonial estableix quan es cataloga un monument. En qualsevol cas, això haurà estat possible gràcies al nas periodístic que va destapar la situació, no pas a la diligència de les autoritats culturals, que han tardat cinquanta anys a fixar-s'hi. Almenys els amants de les pedres amb història estaran contents, potser també l'ego de l'amo. Però la pregunta s'obre pas entre tanques i forrellats: quantes noves sorpreses patrimonials s'amaguen rere tants privilegis emmurallats?