Prou massificació turística

A Bar­ce­lona voldríem els turis­tes més nets, menys soro­llo­sos, menys bor­rat­xos, més gas­ta­dors, i fins i tot, diríem que els més gua­pos. Dis­sor­ta­da­ment, no és així. S'hi troba de tot. I, dar­re­ra­ment, per la con­jun­tura econòmica, aug­menta allò que en podríem deno­mi­nar el turista escom­bra­ria, que és el que no deixa ni un duro, o en deixa molt pocs i, a més, empre­nya en tots els sen­tits.

Ara, les asso­ci­a­ci­ons de veïns del Raval han fet un mani­fest en què dema­nen a l'alcalde que, si ha de can­viar el pla d'usos del barri, no ho faci en el sen­tit de tor­nar a per­me­tre l'esta­bli­ment d'hotels i boti­gues turísti­ques. Tenen raó, és obvi que no en calen més. Però, com sem­pre, el que hi ha de fons és la reflexió sobre quina relació volem tenir amb els visi­tants. Per què Bar­ce­lona, sense dei­xar de per­dre el seu carisma, no pot con­tro­lar una mica més els efec­tes per­ni­ci­o­sos del turisme? Per què Bar­ce­lona és plena de pisos que es llo­guen il·legal­ment a turis­tes? Sí, ja sabem que dar­re­ra­ment es con­trola més, però no s'acaba d'extir­par el pro­blema. Perquè llo­gar pisos als turis­tes no és dolent, ni de bon tros. Sí que ho és fer-ho d'ama­gat. Perquè després, quan aquests turis­tes des­tros­sen les esca­les i tor­tu­ren els veïns, no hi ha manera d'escla­rir-ne les res­pon­sa­bi­li­tats.

Per què no es donen a Lon­dres o a París els espec­ta­cles depri­ments que sovint poden veure's a Bar­ce­lona a l'estiu? Als països anglo­sa­xons (fins i tot a França) és d'allò més nor­mal, per exem­ple, que la poli­cia es dedi­qui a endur-se sis­temàtica­ment a dor­mir a la presó tota la gent que es passi mínima­ment de rosca amb les orde­nan­ces. Hi dor­men la mona el dis­sabte. I els interes­sats (o el seus pares) han de pagar mul­tes perquè els dei­xin sor­tir. És una altra cul­tura, molt més hipòcrita, si es vol –durant la set­mana no beus, tre­ba­lles; el cap de set­mana, des­bar­res–, però més res­pec­tu­osa amb relació a la con­vivència gene­ral. Bar­ce­lona és medi­terrània i lla­tina (són dos ter­mes com­ple­men­ta­ris, no pas sinònims) i s'ha de notar. Però hi ha mínims que Bar­ce­lona no pot tras­pas­sar. I un és la lluita, ja no con­tra la qua­li­tat dels turis­tes, sinó sim­ple­ment con­tra la mas­si­fi­cació. I és lògic que la falta de clare­dat de l'Ajun­ta­ment sobre el nou pla d'usos del Raval pro­vo­qui por. Perquè no sols cal con­ti­nuar con­tro­lant a fons el des­ga­vell dels pisos il·legals, sinó que auto­rit­zar nous hotels i nous esta­bli­ments comer­ci­als turístics seria un gravíssim pas enrere.