Apunts
Ridícul
¿Veuen el que passa quan es deixen les llengües, que són un afer seriós, en mans de determinats polítics? Com que el català és un idioma tan poderós i en tan clara expansió que ja estava fagocitant el català que es parla a l'Aragó, les seves autoritats s'han vist en la trista obligació de defensar-se. Com? Fàcil: decretant que el català que es parla a l'Aragó no és català, sinó aragonès meridional. Toreros! Així es fan les coses, sí senyor!
M'estranya aquesta extrema sensibilitat respecte del català i, en canvi, la poca por que fa l'espanyol. Perquè, a veure: si la raó per derogar la llei de llengües a l'Aragó –que donava un estatus molt precari al català– és que l'idioma depenia d'una institució radicada en una altra comunitat (l'Institut d'Estudis Catalans), el mateix passa amb la Reial Acadèmia de la Llengua i l'espanyol, no?
Doncs no. Sembla que amb l'espanyol no hi ha cap problema. És a dir, que així que un grata una mica el vernís, apareix l'autèntica raó de fons. Que no és cap altra que a l'Aragó es vol eliminar del tot el català. Aragó monolingüe. És la mateixa raó que mou determinats polítics i cercles al País Valencià i a les Illes. Primer es nega que el que parlen sigui català, malgrat que no hi ha cap prova lingüística que ho avali; però aquests polítics tenen la paella pel mànec i cap por de fer el ridícul mundial per tal de sortir-se amb la seva. Després s'inventen una normativa pròpia, com més pròxima a l'espanyol millor. I així, a poc a poc, procuren la mort d'una llengua mil·lenària. Apa, tots a pensar i a parlar com Mariano Rajoy.