Opinió

EL TEMPS QUE FUIG

País

La crisi ens ha de fer, per força, més humils i alhora molt més orgullosos del que és nostre

Als autors que escri­vim per a nens i nenes, les edi­to­ri­als en envien de tant en tant a fer xer­ra­des als cen­tres. Amb els petits és una mera­ve­lla. Veure les caro­nes expec­tants, sen­tir-los riure, escol­tar les pre­gun­tes que et fan... Acabo d'arri­bar del Montsià. De Girona a Ull­de­cona, anar i tor­nar, hi ha sis-cents qui­lo­me­tres. Sí, és una tirada i mol­tes hores. Alguns autors decli­nen la invi­tació –és evi­dent que, comp­tant el temps que hi has d'inver­tir, no surt a compte–, però jo trobo que val molt la pena. (El que és més còmode és anar a l'escola del poble del cos­tat i tor­nar a dinar a casa!). No podia anar a Ull­de­cona sense pas­sar per l'Ampo­lla, on havia estat feia molts anys alguns estius. Recor­dava el sol lle­vant, encara no alçat del tot, a mig coro­nar, que es reflec­tia en l'aigua i que ho esquit­xava tot d'una llum que m'ence­gava i m'acce­le­rava els sen­tits. Des del balcó d'una petita pensió (que ara és una enti­tat bancària), mirava el mar i pen­sava en l'home de qui m'havia ena­mo­rat (que per sort ara és l'home de la meva vida!). Trenta anys! Han pas­sat trenta anys i, com si sabés que hi tor­na­ria a anar, la claror del matí a l'Ampo­lla era posada allà mateix, amb la mateixa inten­si­tat, la mateixa qui­e­tud, per recor­dar-me la meva joven­tut, el desig i el sen­ti­ment d'eter­ni­tat que aquells dies m'omplia el cor.

La crisi ens ha de fer, per força, més humils i alhora molt més orgu­llo­sos del que és nos­tre. Aquest estiu hem de ser els pri­mers turis­tes de casa. Tenim un país magnífic, que no és tan petit i que des­co­nei­xem massa. I per si no n'hi hagués prou: al ter­ri­tori la llen­gua és viva, és pura, és autèntica, i sen­tir par­lar català amb tants accents és una injecció d'entu­si­asme i de fe en el futur del català. I per als petits és la pos­si­bi­li­tat d'apren­dre in situ que la llen­gua és una i és diversa; si vol­ten pel país no caldrà que s'estudiïn de memòria els dia­lec­tes!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.