L'ombra allargada dels peatges

El debat sobre els peat­ges, al qual he dedi­cat altres arti­cles en aquest mateix diari, ha gene­rat un movi­ment de rebuig als peat­ges i, per extensió, algun equívoc pre­me­di­tat, o pot­ser no, amb relació als ano­me­nats peat­ges a l'ombra. El nos­tre pen­sa­ment sobre els peat­ges ja ha que­dat prou expli­ci­tat. No és sobrer, però, recor­dar-ho. Pagar per ús i fer-ho amb har­mo­nit­zació a totes les vies de gran capa­ci­tat de l'Estat és just i neces­sari en un con­text com l'actual. Ja han que­dat acre­di­tats els greu­ges i les injustícies que han patit els usu­a­ris cata­lans. Però val més no enga­nyar-nos i con­si­de­rar aquest mètode de paga­ment el més just que pot haver-hi. No cal un judici d'inten­ci­ons ni als con­ces­si­o­na­ris ni a les admi­nis­tra­ci­ons. Regeix el prin­cipi de l'equi­li­bri finan­cer de la con­cessió i aquest és el prin­cipi de segu­re­tat jurídica que s'ha de pre­ser­var. El que cal és garan­tir per har­mo­nit­zació gene­ral un mapa homo­geni que com­pensi Cata­lu­nya del greuge retros­pec­tiu. També és evi­dent que les auto­pis­tes de peatge no inci­dei­xen de cap manera en el nivell d'endeu­ta­ment de les admi­nis­tra­ci­ons i totes les inver­si­ons que s'hi fan són a càrrec del con­ces­si­o­nari i pel període de vigència de la con­cessió. Resulta, però, que amb ànim d'embo­li­car la troca, alguns res­pon­sa­bles gover­na­men­tals i alguns par­tits polítics han vol­gut assi­mi­lar al debat dels peat­ges explícits l'impacte dels peat­ges a l'ombra en un error con­cep­tual que no és admis­si­ble perquè com­para ele­ments no homo­ge­nis.

Els peat­ges a l'ombra no tenen res a veure, més enllà de la ter­mi­no­lo­gia, amb els peat­ges que han gene­rat el movi­ment de rebuig. El peatge a l'ombra és una de les for­mes de paga­ment d'inver­si­ons públi­ques amb la col·labo­ració del capi­tal pri­vat sense, però, cap reper­cussió directa sobre l'usu­ari, sinó sobre els pres­su­pos­tos públics. Es tracta de tor­nar a ter­mi­nis la inversió ini­cial feta per un con­ces­si­o­nari pri­vat que no cobra peatge, sinó que cobra de l'admi­nis­tració. D'acord que el mètode recorre al còmput dels trànsits, però només com un camí per retor­nar amb l'interès cor­res­po­nent la inversió feta. Les obli­ga­ci­ons que es deri­ven dels peat­ges a l'ombra s'afe­gei­xen al volum del deute d'una admi­nis­tració, com totes les altres fórmu­les de paga­ment a ter­mi­nis que les admi­nis­tra­ci­ons han uti­lit­zat. Quin sen­tit té demo­nit­zar el peatge a l'ombra, per la con­no­tació ter­mi­nològica, si no és per un apro­fi­ta­ment polític per desa­cre­di­tar una deter­mi­nada política d'inver­si­ons i de dotació d'equi­pa­ments públics?

Convé, doncs, rete­nir que el peatge a l'ombra és assi­mi­la­ble a la mul­ti­pli­ci­tat de mètodes vigents. I en cap cas no hi ha mètodes que sig­ni­fi­quin la vigència del paga­ment ajor­nat més enllà, per terme mitjà, de trenta anys. Fem-ne un repàs ràpid. 1. Drets de superfície, on un pri­vat cons­tru­eix sobre un ter­reny pro­pi­e­tat de l'admi­nis­tració un equi­pa­ment que el pri­vat manté i explota per un període d'entre 20 i 30 anys a canvi d'un llo­guer. 2. Cens emfitèutic bé sigui com a 2a) Lísing finan­cer (adqui­sició d'un immo­ble amb un cens con­tra el qual s'obté el finançament amb els interes­sos cor­res­po­nents), o bé 2b) Lea­sing back amb obtenció de recur­sos d'un pri­vat con­tra un edi­fici que ja és pro­pi­e­tat de l'admi­nis­tració. 3. Con­fir­ming, paga­ment amb data asse­gu­rada que pot ésser des­comp­tat bancària­ment (pagat pel banc) i retor­nat per l'admi­nis­tració al banc. 4. Titu­lació d'ingres­sos futurs, cedir drets sobre el ren­di­ment de crèdits o hipo­te­ques con­ce­dits a ter­cers. 5. Paga­ment per ter­cers, paga­ment de fac­tu­res per una enti­tat finan­cera amb anti­ci­pació i el com­promís de cobrar-la l'exer­cici següent amb l'interès cor­res­po­nent. 6. Mètode ale­many, és a dir, cobra­ment per obra fina­lit­zada amb abo­na­ment del preu total tot de cop i per una sola vegada o com a màxim amb un ter­mini de deu anys i els seus cor­res­po­nents cos­tos finan­cers. Encara podríem par­lar de l'arren­da­ment ope­ra­tiu o de la par­ti­ci­pació en el capi­tal de soci­e­tats pri­va­des que té un àmbit i una incidència pres­su­postària i patri­mo­nial dife­rent i que no es tra­du­eix en endeu­ta­ment per a l'admi­nis­tració.

El peatge a l'ombra no és assi­mi­la­ble als altres peat­ges, sinó als diver­sos mètodes que hem apun­tat de paga­ment ajor­nat amb apor­tació ini­cial del capi­tal pri­vat i, en aquest sen­tit, hem de dir que hem de situar en el con­junt de les inver­si­ons fetes per aquests diver­sos mètodes les esco­les i ins­ti­tuts, les pre­sons, els palaus de justícia i jut­jats, les comis­sa­ries, els parcs de bom­bers, els hos­pi­tals, els CAP, les residències de gent gran, les depu­ra­do­res, les des­sa­li­nit­za­do­res, les pota­bi­lit­za­do­res, les car­re­te­res, les auto­vies, els trens, els metros, els tram­vies, i una relació que podria ser més llarga i que s'ins­criu en la llista de les rea­lit­za­ci­ons dels governs de la Gene­ra­li­tat, com a mínim en els dar­rers quinze anys, i que en una pro­porció vari­a­ble es van tor­nant de la mateixa manera que tot­hom torna els crèdits que fa quan vol com­prar alguna cosa amb paga­ment ajor­nat.

En el cas, doncs, del peatge, l'usu­ari i només l'usu­ari com­pensa el con­ces­si­o­nari, que és el que ha avançat els diners de la inversió. En tots els altres casos i també en el cas del peatge a l'ombra, els pres­su­pos­tos públics ate­nen els com­pro­mi­sos de les admi­nis­tra­ci­ons. Par­tint, és clar, del prin­cipi democràtic bàsic que ens recorda que tots els ser­veis públics, tots, i el con­junt de les admi­nis­tra­ci­ons són ate­sos i pagats per tots els ciu­ta­dans amb els seus impos­tos. Si el sis­tema fis­cal és just i equi­ta­tiu, si paga més qui més té, si no hi ha ni frau ni evasió fis­cal, el con­junt dels ciu­ta­dans ate­nem al con­junt de les des­pe­ses de la col·lec­ti­vi­tat a par­tir del fil­tre de la democràcia, amb el qual hem deci­dit des de fa ja una colla d'anys quin model d'Estat i de ser­veis públics volem. El volum del deute té a veure amb el pro­blema del pacte fis­cal, sí, però bar­re­jar el pro­blema dels peat­ges amb el deute i el peatge a l'ombra és embo­li­car la troca con­fo­nent con­cep­tes.