Insostenible

Hem ja entrat a l'hora de la veritat, el temps afegit s'ha esgotat i ara anem cap al temps de la mort sobtada. Avui Grècia dirà què vol ser en el futur, i probablement els mercats aprofitaran una mica més aquestes incerteses i turbulències per guanyar uns quants euros més, però la meva sensació és que aviat el “problema” grec, d'una manera o altra, quedarà amortitzat i després els “mercats” hauran de buscar un altre objectiu. Mentre la UE, i especialment l'eurozona, sigui una mena de mercat de Calaf on tothom mira d'enganyar l'altre, no aixecarà el vol. Fa temps que dic que volem fer un impossible com és fer una Europa unida sense europeus, i em temo que si els pocs europeus que hi ha no surten podríem fer una Europa alemanya, un intent també tan difícil com els que somniaven catalanitzar Espanya. Però passi el que passi, la definició mai havia estat tan propera.

Nosaltres també tenim més problemes que hem d'afegir als de la UE, i un és el desconcert polític i els jocs d'interessos contraposats que diàriament ens ofereix Espanya. El PSOE, presoner del seu passat recent que sense cap mena de dubte ens haurà ofert amb Zapatero i Rubalcaba el pitjor president i govern d'aquests darrers trenta anys, i el PP, incapaç fins i tot de comunicar bé allò que és bo, estan utilitzant la crisi econòmica com a element de combat polític i paralitzant moltes mesures imprescindibles. I l'altre problema que tenim és resoldre les coses nostres, que encara no ho hem fet. Aquesta setmana s'ha fet públic l'endeutament i a Catalunya devem 42.000 milions d'euros, que és un 21,1% del PIB català. Tant la tendència, que encara és creixent, com la quantitat són insostenibles, i malgrat tot el que hem fet encara no hem revertit la situació i també se'ns esgota el temps de pròrroga.

Els que han seguit aquests comentaris recordaran que fa més d'un any que sostinc la necessitat de repensar l'administració, perquè el model que tenim és insostenible. I això ho haurà de fer el govern d'Espanya i també el de Catalunya. Ja sé que diuen que la burocràcia es crea, creix, però mai es destrueix. Ara toca destruir-la i s'ha de fer urgentment i amb decisió. És per això que no entenc que la vicepresidenta, Joana Ortega, digui amb tanta tranquil·litat que fa un any que hi ha una comissió que estudia quin ha de ser el model d'administració. Un any pensant-ho! Pot ser tanta incompetència amb la urgència que tenim? Per tancar els consells comarcals i fer agrupacions de municipis per gestionar serveis, tancar empreses i consorcis, quan la despesa que suposen és insuportable, no necessita tant d'estudi. El que vol és decisió política. Aquesta inoperància és la mateixa que durant els darrers anys han tingut les caixes; han fet tota mena de martingales per fer durar més les prebendes, però el forat cada dia es feia més gran. La inoperància de la vicepresidenta ens costa molts diners, molt dèficit, i possiblement malmenar altres coses més importants.

Jo crec sincerament que tenim un bon president i un bon conseller d'Economia i Coneixement. Tots dos entenen la situació crítica en què ens trobem i actuen per revertir la situació, però no n'hi ha prou. Necessitem que la resta del govern els acompanyi i alguns grinyolen força. No oblidem que estem pagant molt cares la inoperància i les polítiques insostenibles de governs anteriors. No podem caure en el mateix error.

Quan s'arriba en el punt crític de la insostenibilitat qualsevol plantejament polític o ideològic sobra puix tots sabem que allò que no pot ser, no pot ser i a més és impossible. I costi més o menys i fins i tot penalitzi políticament, els responsables polítics no han de voler fer impossibles. El país que tenim és insostenible.