El temps és or

Diuen les notícies d'agència que el ten­nista mana­corí Rafa Nadal ha pogut recu­pe­rar el rellotge que li havien robat. Es tracta d'una notícia fora de sèrie almenys per dues raons. Una, perquè el fet que et robin un rellotge no acos­tuma a ser notícia. I, dues, perquè el fet de recu­pe­rar un rellotge robat tam­poc acos­tuma a ser notícia. Però, és clar, aquí no es tracta d'un rellotge qual­se­vol robat a una per­sona qual­se­vol, sinó a Nadal. Molta gent no devia saber fins fa pocs dies que Nadal usa (quan juga) rellotge, i que aquest rellotge és de la marca Ric­hard Mille. Ara, ho sap més gent. D'això es tracta. Un doble fet acci­den­tal (el roba­tori i la recu­pe­ració) que han fun­ci­o­nat com a reclam publi­ci­tari.

És clar que el rellotge en qüestió no és un rellotge qual­se­vol. En una època en què, per la uni­ver­sa­lit­zació de la tele­fo­nia mòbil (amb ser­vei de rellot­ge­ria incor­po­rat), les ven­des de rellot­ges han cai­gut en picat, i en què l'oferta del models de fan­ta­sia està sobre­sa­tu­rada, és lògic que el mer­cat de la rellot­ge­ria s'hagi espe­ci­a­lit­zat en els models de luxe o de super­luxe. Els rellot­ges d'ara són objec­tes de fetit­xisme vin­cu­lats a un nom o a una marca famo­sos, amb un preu insos­te­ni­ble en la misèria que corre. Aquest és el cas del rellotge de Nadal, valo­rat en uns 370.000 euros.

Enmig de notícies que tenen a veure amb la penúria econòmica de tanta gent, incrus­tar-hi la notícia de la des­a­pa­rició i poste­rior rea­pa­rició del rellotge de Nadal és una burla al sen­tit comú. Diuen que del model de rellotge que anun­cia Nadal només n'hi ha 50 uni­tats en tot el món i si des­comp­tem l'exem­plar que ell té (que torna a tenir) només en que­den 49. Seria curiós saber qui són els pro­pi­e­ta­ris d'aquests rellot­ges. Però més curiós seria saber per què, tenint en compte que Nadal anun­cia el rellotge des de l'edició del 2010 del Roland Gar­ros, ho ha con­ti­nuat fent aquest 2012. En dos anys (a més, dos anys d'èxits de Nadal) no hi ha hagut temps sufi­ci­ent per ven­dre els 49 exem­plars de l'estoc? Si es trac­tava d'una acti­vi­tat comer­cial, la mani­o­bra és un autèntic fracàs. És clar que, pot­ser, no es trac­tava de ven­dre el model que llu­eix Nadal, sinó qual­se­vol altre model de la mateixa marca. I, si és així, tant faria que Nadal porti el model exclu­siu com que con­troli el temps amb un rellotge de terra batuda.

Al pispa del rellotge de Nadal, un empleat de l'hotel en què s'hos­tatja habi­tu­al­ment el ten­nista a París, li han cai­gut sis mesos de presó per la mali­feta. Més que amb justícia ràpida, el cas s'ha resolt amb justícia pun­tual, d'una pre­cisió cro­nològica digna del cos del delicte.