‘Curricula' del currículum

Diver­sos estu­dis de tota fia­bi­li­tat asse­nya­len que entre els atu­rats de llarga durada cada cop és més freqüent la pràctica de reta­llar-se el currículum. Les per­so­nes que fan aquest tipus de fal­si­fi­cació inten­ten com­pu­tar a la baixa, fin­gir una pre­pa­ració infe­rior a la que real­ment pos­se­ei­xen. I tot amb l'ànim de tenir més pos­si­bi­li­tats de tro­bar feina. Aquesta pràctica expressa de manera eloqüent no només les altes difi­cul­tats que en aquests moments imposa el mer­cat labo­ral sinó també la crisi pro­funda d'un model cul­tu­ral i acadèmic. Són mol­tes les veus auto­rit­za­des que han diagnos­ti­cat la hiperin­flació supers­ti­ci­osa que hi ha al vol­tant del currículum. I també són molts els que, en la seva funció de selecció de per­so­nal per a una empresa, han con­si­de­rat que la sacra­lit­zació dels cur­ri­cula impo­sava un des­vi­a­ment entre les acre­di­ta­ci­ons teòriques i les com­petències reals dels can­di­dats a un lloc de tre­ball. I en con­seqüència mol­tes selec­ci­ons rebai­xa­ven el pes dels cur­ri­cula. A propòsit d'aquest des­ni­vell, la poe­tessa Wis­lawa Szym­borska tanca amb aquests ver­sos un cèlebre poema titu­lat pre­ci­sa­ment Escriure un currículum: [en el currículum] compta més el preu que la vàlua/ i més el títol que el con­tin­gut./Posa-hi una foto amb l'ore­lla des­co­berta./ L'impor­tant és la forma, no pas allò que sent./ I què sent?/El soroll de les màqui­nes que esmi­co­len el paper. El filòsof Josep Ramo­neda, al dic­ci­o­nari de l'assaig Con­tra la indi­fe­ren­cia, defi­neix l'entrada currículum de la següent manera: “Una repre­sen­tació burocràtica de la per­sona, que redu­eix la com­ple­xi­tat de l'indi­vidu a una llista inex­pres­siva d'ava­lu­a­ci­ons amb segell ofi­cial”. Iñaki Gabi­londo, a l'assaig El fin de una época, con­fessa que quan fa selecció de joves peri­o­dis­tes perquè entrin a for­mar part del seu equip de tre­ball, envia els seus currículums a la tri­tu­ra­dora sense haver-los lle­git. Per una raó ele­men­tal. Perquè con­si­dera que aquests docu­ments men­tei­xen i, a costa de remar­car màsters i conei­xe­ment de llengües estran­ge­res (dos tòtems més), li velen el per­fil del pro­fes­si­o­nal de raça que busca: algú dotat de passió i capaç d'enfan­gar-se amb la rea­li­tat. Mal currículum, el del currículum.