Tothom pot ser un heroi!

En pocs mesos, Pere Navarro ha acon­se­guit l'impos­si­ble: fer-nos enyo­rar el carisma de José Mon­ti­lla. Superar la trem­pera política de l'increïble home nor­mal era tot un repte, perquè els cata­lans conei­xem en escreix el caràcter titànic del Molt Hono­ra­ble (segons consta a la web del Senat, des del seu nome­na­ment, Mon­ti­lla hi ha fet una inter­pel·lació, tres pre­gun­tes orals i trenta-tres d'escri­tes, jus­ti­fi­cant a bas­ta­ment un sou que no goso cer­car per no posar-me de mala llet). Però Navarro ha superat la cabri­ola del seu antic sen­ti­ne­lla, i no n'ha tin­gut prou de con­fir­mar la contínua sag­nia d'escons del PSC ni la deriva moral d'una opo­sició irres­pon­sa­ble­ment apo­calíptica. Ara, Navarro dis­para el seu talent polític con­tra una de les poques illes ver­ges de l'esquerra cata­lana: els sin­di­cats. Cons­ci­ents de la situ­ació econòmica, i pesi a qui pesi, els líders cata­lans Álva­rez i Gallego s'han defi­nit inequívoca­ment a favor del con­cert. Doncs a Navarro li ha sor­git pressa per esme­nar la idea, dis­pa­rant-los que “donar con­sig­nes als par­tits queda fora de les seves com­petències”. Aquesta, Pere, és per emmar­car! Qui­nes com­petències? Per què els sin­di­cats són amics quan cri­ti­quen les reta­lla­des i pas­sen a ser el dimoni quan rei­vin­di­quen el con­cert? Però el geni no té atu­ra­dor: Navarro s'entesta a posar com a con­dició al pacte fis­cal la presència de l'Estat en la futura Agència Tri­butària Cata­lana. Per què, Pere? Quin pro­blema hi ha que tots els inte­grants de la gestió d'impos­tos siguin cata­lans? Tenen algun pro­blema genètic, alguna tara men­tal que se'ns escapi, a la resta de mor­tals? Tot això faria riure, si no fos que la dava­llada del PSC pot pro­vo­car, com mos­tren les enques­tes, un auge del vot de Ciu­ta­dans i altres happy flowers cos­mo­po­li­tes. Navarro faria bé d'aban­do­nar l'efecte Hollande (que Merkel acaba de cas­trar amb alguns euri­cus més d'allò que val un res­cat ban­cari) i començar a fer política. Ja saps que de sena­dor, Pere, sem­pre t'hi podran col·locar, però d'un home nor­mal com tu s'espe­rava molt més. Alça't i vola, Pere, que en aquesta Europa tot­hom pot ser un heroi!