Els faraons

Fa una pila d'anys vaig tractar una mica el pintor retratista espanyol Juan Antonio Morales. Havia estat un republicà fins al moll de l'os, va tastar la presó i va formar part dels intel·lectuals antifeixistes, amic dels famosos artistes de la Residencia de Estudiantes, sobretot de Federico García Lorca. Conreava el realisme i el surrealisme. Quan jo el vaig conèixer, però, es dedicava –ai las!– a retratar les dames de l'alta societat madrilenya del franquisme, incloent-hi el mateix Franco (recordem les famoses pintures de Dalí de Carmen Martínez-Ortiz, la nietísima...). La vida pot ser dura per a un artista: la història n'és plena. En un moment donat (això era quan el concurs de pintura ràpida de Tossa, els anys setanta), s'hi va presentar Solís Ruiz, “la sonrisa del régimen”, i va dir quatre estupideses sobre pintura. Jo, aleshores, vaig xiuxiuejar a la dona de Morales: “Ja poden fer el fatxenda: tots ells passaran i els artistes quedaran; a més, es passen la vida llepant, i els artistes creen.” Em va mirar astorada i em va dir: “¿Lamer? ¡Ya lo creo que se lame, hija mía!”

Sí, l'art ha de llepar per sobreviure. I no ens pensem que avui, quan els mecenes solen ser les institucions públiques, la cosa ha minvat; jo mateixa he vist regalims de saliva al voltant del Palau de la Generalitat sota tot tipus de governs. És fet així.

Tot això ho dic a propòsit del quadre d'Álvarez Cascos, que val 190.000 euros i que ha de pagar el Ministerio de Fomento (amb els meus diners i els de vostès), els qui no volen invertir un ral a Catalunya. Es veu que és un encàrrec de quan era ministre, i ara es dóna la paradoxa que ni tan sols és del partit que el va elevar al ministeri. Veges quina mena de persona encarrega un retrat d'ell mateix i es compromet a pagar una fortuna amb diner públic. Ignoro quin pintor l'ha pintat, però Álvarez Cascos no és un home atractiu i ha de ser un repte anar fent-hi pinzellades. No se sap què en faran. La titular de Foment, Ana Pastor, la que diu que l'eix mediterrani passa per Madrid, podria vendre'l –a Alejo Vidal-Quadras?– i, dels diners, fer-ne una donació als nens famolencs. Estaria bé.