Teniu obert?

Els meus avis, que tenien una casa de men­jars a Lla­va­ne­res, no tan­ca­ven mai. Venia una per­sona a les 8 del matí o a les 4 de la tarda o a les 10 del ves­pre, i deia: “Mercè, no em faríeu pas una trui­teta amb pa amb tomata?” I li feien la truita, fos l'hora que fos. I si el dia de Nadal, encara que ja fóssim tots a taula, tru­cava algú que neces­si­tava alguna cosa, també se'l des­pat­xava. Us parlo de fa molts anys, ja ho sé; era una escla­vi­tud, ja ho sé; el con­cepte de con­ci­li­ació no exis­tia, ja ho sé, però com que per a mi aquesta dis­po­ni­bi­li­tat abso­luta i volun­tat de ser­vei era nor­mal, ara em sollevo si entro amb cri­a­tu­res afa­ma­des en un res­tau­rant cinc minuts abans de l'hora que comen­cen a ser­vir men­jars –només cinc minuts!– i em miren amb ganes d'assas­si­nar-me.

La qüestió dels hora­ris comer­ci­als és molt com­plexa, i com totes les coses com­ple­xes, s'ha de trac­tar amb fle­xi­bi­li­tat. Si et poses el bar­ret de boti­guer et con­ve­nen unes coses, si et poses el de cli­ent pot­ser te'n con­ve­nen unes altres. Però si una cosa bona hem tin­gut fins ara al nos­tre país és que tot això ha anat fun­ci­o­nant amb sen­tit comú, con­sens i tenint clar que hem de defen­sar sem­pre el petit comerç, que és el que dóna a les nos­tres ciu­tats la seva autèntica feso­mia. Doncs si tot ha anat prou bé, per què ho hem de tocar? Doncs perquè l'Estat espa­nyol ens ho imposa. Ens ho mana. Ens hi obliga, i de les nos­tres com­petències en fa làmines més pri­mes que l'ore­lla d'un gat.

El pre­si­dent Mas deia –i el vaig veure molt enfa­dat– que cal blin­dar la llei cata­lana de comerç perquè des d'Espa­nya no ens puguin tocar més el vora­viu –ai, vull dir els hora­ris–. Esti­mat Pre­si­dent, el blin­datge seriós, total i per sem­pre de les nos­tres lleis i de la nos­tra manera d'exis­tir a la terra és l'estat català. El blin­datge que asse­gura el nos­tre futur només és l'estat propi. La resta és un ai al cor per­petu, i vostè sap que els cors, quan se'ls força massa, aca­ben petant.