No tots els sinònims volen dir el mateix

Tro­bar dues parau­les que siguin total­ment sinònimes és com­pli­cat, perquè sem­pre hi ha un matís que les dife­ren­cia. De sinònims totals només en tro­bem de geogràfics, com per exem­ple moix-gat, mirall-espill i roig-ver­mell. La majo­ria de sinònims són par­ci­als i, per tant, només es poden inter­can­viar en alguns con­tex­tos. Per exem­ple, si bus­quem el verb dor­mir al dic­ci­o­nari de sinònims tro­ba­rem altres verbs amb un sig­ni­fi­cat sem­blant però no idèntic a dor­mir, com ara dor­mi­tar, que vol dir estar mig ador­mit; fer una becaina. que sig­ni­fica tren­car el son, i cla­par, que es fa ser­vir en un regis­tre més vul­gar.

Ara bé, els que pre­sen­ten més pro­ble­mes són un altre tipus de sinònims: els fal­sos sinònims. Són parau­les que tenen una forma o un sig­ni­fi­cat molt sem­blant però que en canvi no expres­sen el mateix sig­ni­fi­cat. Els par­lants les fan ser­vir pen­sant que són parau­les sinònimes, però en rea­li­tat són inter­ferències d'altres llengües com ara el cas­tellà. Ana­lit­zem-ne alguns casos.

Són fal­sos sinònims soter­rani i sub­ter­rani. El soter­rani és el pis o la part de baix d'un edi­fici que està situat per sota del nivell del car­rer, men­tre que el sub­ter­rani, igual que soter­rani, fun­ci­ona com a adjec­tiu (“És una cla­va­guera sub­terrània” o “soterrània”).

Un altre doblet que sovint crea con­fu­si­ons és posta i posada. La posta és l'acció o l'efecte de pon­dre o pon­dre's i no prové del verb posar, com posada. Per tant, par­la­rem de “la posta de sol” o “la posta d'ous” i de “la posada en marxa d'un pro­jecte” i “la posada de llarg d'una festa”.

Un altre exem­ple és la pare­lla de parau­les fons i fondo. Per dife­ren­ciar-les, el pri­mer que hem de tenir clar és que fons és un subs­tan­tiu i fondo un adjec­tiu o un adverbi –acom­pa­nya un nom o el verb–. Així, ens refe­ri­rem al “fons d'un pot” i “d'un pro­blema” o “els fons d'inversió”, i “res­pi­ra­rem fondo” i “men­ja­rem la sopa en un plat fondo”.

Cab­dal, cabal i cau­dal també cos­ten de dife­ren­ciar. Cab­dal és un adjec­tiu que sig­ni­fica ‘prin­ci­pal, emi­nent', per tant, direm que és “un assumpte cab­dal” o “un novel·lista cab­dal”, men­tre que cabal és el subs­tan­tiu que uti­lit­zem per refe­rir-nos a la quan­ti­tat d'aigua que baixa per un riu i al con­junt de pro­pi­e­tats i rique­ses que té una per­sona.

Final­ment també comen­ta­rem com­po­sar de com­pon­dre. Com­po­sar, al con­trari del que cre­uen molts par­lants, només té els sig­ni­fi­cats d'‘impo­sar arbitrària­ment (a algú) una con­tri­bució o una multa' i ‘cap­te­nir-se (amb algú) fent-lo anar dret, fent-li creure el que hom vol', uns sen­tits molt res­trin­gits que no tenen res a veure amb com­pon­dre, que és el verb més estès (“ha com­post –i no ha com­po­sat– una melo­dia molt har­mo­ni­osa” o “l'uni­vers es com­pon de mili­ons de galàxies”).

Aquests només són alguns exem­ples. Per saber la diferència entre nom­bre i número, mede­cina i medi­cina, nome­nar i ano­me­nar, entre molts altres fal­sos sinònims, són molt útils el Dic­ci­o­nari de dub­tes i bar­ba­ris­mes (2008), de David Paloma i Albert Rico, i el Nou dic­ci­o­nari auxi­liar (2011), de Josep Ruaix.