Identitats

No sé com se n'ha de dir: Tra­dició cul­tu­ral? Manera de ser? Signe d'iden­ti­tat? En tot cas hi ha detalls que sem­blen con­for­mar els límits d'una pàtria. A vega­des es pot trac­tar d'una deter­mi­nada memòria del gust que genera una cuina naci­o­nal, o pot ser el fet de com­par­tir els matei­xos mit­jans d'infor­mació. Els que escol­ten TV3 o Cata­lu­nya Ràdio, vis­quin on vis­quin, for­men part d'una deter­mi­nada cul­tura. Aquest pobre colum­nista no és aquí per escriure un assaig sociològic, però cada vegada que s'acos­ten les vacan­ces el sobta un fet curiós. La gent de cul­tura diguem-ne espa­nyola anun­cia les seves vacan­ces amb goig, ale­gria i exul­tació. Els que conei­xen els ambi­ents de Madrid em diuen que aquests dies les con­ver­ses habi­tu­als tenen aques­tes modu­la­ci­ons: “Chico, nos vamos de vaca­ci­o­nes! Lo vamos a pasar en grande. ¡De puta madre, oye! ¡Feno­me­nal! ¡Cua­tro sema­nas pica­das y a todo tren!” A Bar­ce­lona les con­ver­ses sobre el tema tenen tot un altre to: “Vacan­ces? Ja ho veu­rem. Pot­ser uns dies a finals d'agost. Poca cosa. Ja m'agra­da­ria, ja. A veure si esgar­ra­pem algun cap de set­mana llarg també. On ani­rem? Pot­ser farem un viat­get però encara no ho hem aca­bat de deci­dir. Alguna cosa hau­rem de fer...” Les vacan­ces a la cata­lana són des­cri­tes amb un punt de con­trició, amb un sen­ti­ment que sem­bla incor­po­rar algun ele­ment de cosa forçada, gai­rebé luc­tu­osa. Per a bé o per a mal, som així. La cosa es tra­du­eix per­fec­ta­ment en la pro­jecció política. Pen­sin en el tema Euro­ve­gas. Amb quina ale­gria a Madrid anun­cien que esta­ran encan­tats i que faran el que cal­gui per fer-ho pos­si­ble. La posició a Cata­lu­nya és la següent: si final­ment s'ha de fer aquí, que es faci, perquè, dona­des les cir­cumstàncies, s'ha d'apro­fi­tar tot. No acaba de fer gràcia, però si ser­veix per demos­trar que som més espa­vi­lats que els de Madrid, ben­vin­gut sigui. Els nos­tres fulls de ruta, per fer vacan­ces o per fer política, res­po­nen a topo­gra­fies dife­rents. A Madrid són par­ti­da­ris dels salts d'aigua, porti on porti el cor­rent. A Bar­ce­lona la ruta habi­tual és el mean­dre.