Poder andorrà

Durant molt temps, Andorra ha estat injustament maltractada des d'Espanya, per ser un país demogràficament petit. Eren els anys en què semblava que la mida tenia un pes específic i en què, a més, es donava una importància enorme a la demografia, com si aquesta fóra la font de tot poder.

L'època ha canviat, però, i ara els països petits estan de moda. L'Índex de Desenvolupament Humà de l'ONU ha deixat clar que els estats que es consideren bons per viure-hi no són els més grans, i entre els deu primers, set són estats menuts. Clarament el món s'ha tornat austracista, per dir-ho d'una manera que podem entendre perfectament des de la nostra història.

Però, a més, el valor dels estats ha crescut amb independència de la seva mida. Això ha passat en la mesura que la societat internacional ha anat creant estructures que comparteixen sobirania i buiden els vells models nacionals. I és ací on aquesta setmana hem trobat una notícia que a mi em sembla digna de ser remarcada.

El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha tombat aquesta aberració jurídica que l'Estat espanyol coneix com a doctrina Parot. Ja sé sap que, en nom de l'antiterrorisme, a Espanya s'ha permès qualsevol barbaritat, i aquesta n'era una més.

Que ara hi posem fi, per això, no ha estat cap sorpresa especial ni ben bé un gest inesperat. Però hi ha un detall que no puc deixar de posar de relleu: el jutge que ha condemnat Espanya es diu Josep Casadevall i representa Andorra. El criteri andorrà, doncs, s'ha imposat a l'espanyol. I què voleu que us diga? Després d'anys i panys de menyspreu, a mi em sembla fantàstic això que el que és ara mateix l'únic estat català existent puga tombar una llei espanyola i ho faça, a més, en favor dels drets civils i la democràcia. Ja sé que no és ben bé així. Però el goig d'aquesta lectura no me'l traurà ningú...

Ah, i per cert: Andorra té un IVA del quatre per cent. Ho dic per això dels aplaudiments d'ahir al Congrés i la megaretallada de Rajoy.