Emergència democràtica

Els his­to­ri­a­dors d'aquí a cin­quanta anys no sé si ho veu­ran així. A mi em sem­bla que anirà per aquí.

1) La crisi glo­bal de l'eco­no­mia ha qüesti­o­nat tot el model de desen­vo­lu­pa­ment no sos­te­ni­ble i ha res­si­tuat Europa en un paper secun­dari. En aquest marc l'Europa perifèrica ha esde­vin­gut perifèria de la perifèria. 2) Espa­nya en el marc de l'Europa perifèrica ha mos­trat les seves feble­ses estruc­tu­rals amb més dra­ma­tisme. Moder­nit­zació sense desen­vo­lu­pa­ment produït per un model d'admi­nis­tra­ci­ons irres­pon­sa­bles perquè en cap nivell, des del muni­cipi a l'Estat pas­sant per les CA, hi ha garan­tits els ingres­sos autònoms que després hagin de jus­ti­fi­car les des­pe­ses. Europa i els Països Cata­lans són els grans finançadors de la cadena d'irres­pon­sa­bi­li­tats. 3) El model d'Estat autonòmic implan­tat com a con­cessió i, alhora, dic de con­tenció a les deman­des de les naci­o­na­li­tats històriques és vis­cut com una nosa per la majo­ria de l'opinió espa­nyola. En aquest marc, seguint el full de ruta de FAES, el PP –amb la con­nivència del PSOE, i el PSC?– dis­se­nya una sèrie d'acci­ons per des­man­te­llar-lo.

4) El des­as­tre econòmic espa­nyol covat després d'anys de bom­bo­lla immo­biliària i finan­cera i de la con­so­li­dació del poder oligàrquic de les grans empre­ses expúbli­ques que es tro­ben a la llotja del Ber­na­beu ha conduït a la inter­venció euro­pea. Sota aquest embol­call el PP hi ha col·locat el seu pro­grama polític con­tra­re­for­mista.

5) Les mesu­res més espec­ta­cu­lars de reta­lla­des soci­als –en el capítol autonòmic de la sani­tat i l'edu­cació– i la reforma labo­ral par­cial han ser­vit perquè els buròcra­tes de Brus­sel·les i l'eix fran­co­germànic aplau­dis­sin l'obra de govern, sense per­ce­bre que el PP, com abans el PSOE, no abor­dava de veri­tat cap de les grans refor­mes estruc­tu­rals que per­me­trien a Espa­nya ini­ciar un camí de crei­xe­ment sos­tin­gut. Per cert, al dar­rere de les reta­lla­des soci­als abo­na­des per CiU, el PP hi ha col·locat ele­ments del seu pro­grama secret (?) de recen­tra­lit­zació.

6) La reforma labo­ral necessària ha apai­va­gat unes patro­nals amb visi­ons molt curt-ter­mi­nis­tes que no s'ado­nen que si no apro­fi­ten l'aug­ment de fle­xi­bi­li­tat i el nou marc empre­sa­rial de con­cer­tació per avançar cap a models de cores­pon­sa­bi­li­tat o cogestió tre­ba­lla­dor -empre­sari no es gua­nyarà la par­tida al capi­ta­lisme dic­ta­to­rial de la Xina i es pro­pi­ciarà el retorn a l'acció directa i la guerra de clas­ses indi­vi­du­als de la nefasta època de fa un segle. Rao­na­ment que tam­poc fan els sin­di­cats, que encara estan ins­tal·lats en la pos­si­bi­li­tat de retor­nar a models ante­ri­ors d'empresa i con­cer­tació i gens oberts a la cogestió.

7) L'anunci fet per Rajoy l'11 de juliol del 2012 es pot mar­car com a data del pro­nun­ci­a­mi­ento per a la cons­ti­tució d'una nova dic­ta­blanda que valida la inter­venció dels poders autonòmics, l'eli­mi­nació de la democràcia muni­ci­pa­lista amb el reforçament de les ins­ti­tu­ci­ons burocràtiques i no democràtiques com les dipu­ta­ci­ons, amb l'aug­ment de l'apa­rell de con­trol inter­ven­tor i la dis­mi­nució dels drets democràtics. El pacte cons­ti­tu­ci­o­nal del 1978 defi­ni­ti­va­ment tren­cat per la posada en qüestió de la democràcia de base muni­ci­pal, plu­ri­na­ci­o­nal i social.

8) El pro­jecte de pacte fis­cal que ha estat un ins­tru­ment de CiU des­ti­nat a mobi­lit­zar l'elec­to­rat en un esce­nari traumàtic poste­rior a la sentència del TC que va ser la pri­mera fita del cop d'estat ins­ti­tu­ci­o­nal i alhora a estal­viar-se de moment el xoc fron­tal de sobi­ra­nies davant l'efer­vescència inde­pen­den­tista, ha que­dat obso­let. Obso­let perquè par­tia del prin­cipi que el pacte era una pro­posta de millora d'una mala auto­no­mia –la dels dar­rers 30 anys. Aquesta ja no exis­teix després del cop d'estat per­pe­trat per Rajoy sota la capa de la inter­venció euro­pea. El punt de par­tida ja no és arre­glar l'auto­no­mia. Tor­nem a estar al 1977. 9) Fins aquí la història que conec. Dependrà dels cata­lans, només, que ens dei­xem arros­se­gar cap a la misèria econòmica i social i la manca de lli­ber­tats o bas­tim un pro­grama de rup­tura democràtica només desen­vo­lu­pa­ble al si d'una República cata­lana.