Els devastadors efectes de mentir

És el pitjor que té una intervenció a l'espanyola: que manen els de fora però executen i expliquen les decisions els de sempre. Enmig d'aplaudiments de la seva claca, Mariano Rajoy va presentar les dràstiques mesures d'ajust que el seu govern aplicarà. Tard i malament. El missatge és que no hi ha més remei, que la situació ha arribat a un límit tan insostenible que no toca cap altra cosa que retallar a tort i a dret. I, per tant, ho han presentat com un gran exercici de responsabilitat. Fer el que és inevitable. I enmig d'aplaudiments. Aplaudir l'inevitable és, com va dir David Trueba en un article a El País, com aplaudir la pluja. Després, però, hem sabut que aquells aplaudiments, com els de la diputada Andrea Fabra, també eren l'expressió de l'odi que iguala l'acció política espanyola en democràcia i en la dictadura. “¡Que se jodan!”, cridava als aturats, però sobretot als que no són com ella. Aquells aplaudiments, els de Fabra però també els dels altres, han estat l'últim insult als ciutadans amb un mínim de sentit comú i de dignitat.

Com es pot aplaudir el resultat d'anys de no haver fet el que convenia, d'ineptitud, de negació de la realitat, d'enganyar sistemàticament? Fa ben bé cinc anys que es va detectar que s'havia entrat en una situació de crisi. Què s'ha fet des de llavors, a part de continuar gastant com si tot fos una broma? Ho van fer el govern de Zapatero a Espanya i el tripartit aquí. A Catalunya, Mas va començar a corregir la situació des del primer dia que va governar. Fins on ha pogut arribar, que és on fins Espanya està enrocada. Rajoy ara retalla perquè és inevitable. Ara. I fins ara? Ens han enganyat. He repassat notícies de fa quatre anys, tal dia com avui del 2008, quan a la majoria de països del món ja prenien mesures contra la crisi. A Espanya i aquí, als diaris hi havia notícies com aquestes: “La Caixa estima que la crisi durarà un any més”, “Caixa Catalunya incorpora quatre nous directius a la cúpula de gestió”, “La inversió científica hauria de duplicar-se en cinc anys”, “Barcelona doblarà l'oferta d'escoles bressol el 2011”... Ah, i avui fa quatre anys exactes que es publicaven les balances fiscals de les autonomies. “Espoli al descobert”, titulava aquest diari. Ens menteixen i a sobre ens diuen: “¡Que se jodan!”