Blau

El blau de l'aigua de la Costa Brava –l'Almadrava, Grifeu, Montgó-, quan érem petits i hi vèiem les primeres turistes fent top-less i tornàvem a casa entatxonats al 124, sense aire condicionat i amb la pell plena de sal perquè no hi havia dutxes a les platges. El blau d'aquell jersei d'angorina que em va comprar la mare, un any, perquè l'estrenés el diumenge de rams, a la Rambla de Figueres plena de gom a gom de palmes i palmons. El blau de la piscina que ens esperava cada mes de juliol, aquell mirall turquesa que reflectia el nostre xivarri, les nostres rialles, la nostra felicitat perfecta. El blau dels ulls d'aquell primer amor, que potser va ser només per aquells ulls blaus i per la imatge meva que hi veia reflectida quan em mirava. El blau del petit carruatge de ceràmica que vaig regalar a la meva àvia Maria, l'havia comprat per a ella a Bruges, durant el meu primer viatge a l'estranger sense la família. El de l'àvia Carme era de color verd fosc. El blau de la carpeta que em vaig comprar per començar primer de BUP i que vaig folrar amb fotografies de Leif Garret, Put your head on my shoulder, del nadador Mark Spitz i de Robert Urich, oficial Jim Street a Los hombres de Harrelson. Els seus rostres somrients damunt d'aquell blau metàl·lic, una mica brillant. El blau marí de la brusa que em vaig comprar amb el meu primer sou, blau marí amb un estampat minúscul de floretes blanques. El blau del cel net i llis –bufava la tramuntana– el dia que vam anar a enterrar el meu pare a Figueres. El blau cel dels llençolets de la cabassa on va dormir, la primera nit de la seva vida, el meu fill, brodats amb petites estrelles blanques. El blau de Prússia triat per pintar una de les parets de l'estudi, el meu estudi, amb la taula de fusta massissa i aquell ordinador troglodític. El blau de tots els blaus del mar que m'acompanya quan camino de bon matí, de Badalona fins a Montgat, de Montgat fins a Badalona: ara una mica gris, ara verd, ara més blau. El blau dels blaus a les cames dels meus fills, l'endemà dels partits de bàsquet, que s'enfosqueix i es torna groc i desapareix. El blau de les campànules que guarneixen les vores del camí que va cap a la fageda. Els meus blaus.