Relacions internacionals

Estic content de saber que la Facultat de Comunicació Blanquerna impartirà un grau en Relacions Internacionals a partir del curs vinent. Fins ara, aquests estudis només es podien seguir a Madrid i és bo que Barcelona aprofiti cada escletxa que li deixa l'Estat per internacionalitzar-se. Vivim temps difícils i la gent està espantada. Jo, com que sóc un romàntic que plora a les festes i riu als enterraments, per tot arreu veig oportunitats. A més crec en les tesis de Joseph Schumpeter sobre la destrucció creativa del capitalisme. Estic segur que la internacionalització de la nostra economia transformarà la nostra manera d'estar al món. Per això m'agradaria que aquesta llicenciatura contribuís a crear un espai mediterrani de coneixement que ara mateix està molt poc articulat. És l'hora de treure els mapes de Pasqual Maragall, de Josep Pla, d'Eugeni d'Ors, de Víctor Balaguer i de Feliu de la Penya. És l'hora que donem una puntada de peu al cul a Espanya i que amb Itàlia i amb el sud de França, i també amb el nord d'Àfrica, passem de la literatura als negocis. Potser sí que la diferència entre les ciutats és la força de la seva marca, però no hi ha marca sense destil·lació d'una identitat original –per això és tan important, el català–. Només si Barcelona surt al món brandant la seva catalanitat audaç i nord-americana convertirem aquesta barreja de misticisme i d'alegria de viure tan màgica que ens donen Montserrat i el Mediterrani en quartos, molts quartos per a nosaltres i per a la nostra euroregió. Si fem les coses bé, d'aquí uns anys ens adonarem que els rics no eren tan rics i que els pobres no érem tan pobres. Perquè qui roba, com ara mateix està robant el nord d'Europa, tard o d'hora acaba com Espanya. En canvi, qui treballa per fer créixer allò que és seu, transforma l'esperit en or.

(La creadora del Firefox ja s'ha adonat que el futur ve cap a nosaltres, per això ha decidit deixar Silicon Valley i venir a Barcelona.)